TESTIMONI MISSIONER FRANCESC GERMÀ DE LA SALLE

 

Presentació

   Em presento. Soc en Cesc. Germà Cesc Ferré, religiós de la Congregació dels Germans de les Escoles Cristianes (La Salle). Vaig néixer a Barcelona, al redós de la basílica de la Sagrada Família, el dia 15 d’octubre de 1940, coincidint amb l’assassinat del president Lluís Companys. Aquest fet ha marcat sempre la meva tendència política inclinada a l’esquerra.

 Com descobriu la seva vocació de germà de la Salle

 

    La vocació religiosa - tardana -, va néixer en l’emmirallament amb un Germà de La Salle, Germà Manel Fariñas, mort fa poc més d’un any. Aquell home, generós, dedicat amb cos i ànima, sense aturador, a la formació dels joves, va ser un exemple de vida que em va marcar i va decidir el meu destí. En aquell moment, al voltant del 1970, jo havia arribat al cim de la meva carrera professional. La decisió de deixar-ho tot va ser molt difícil, fins que el 27 d’abril de 1974, a l’església de Sant Francesc a Vandeouvre le Nancy, Déu va tirar per recte i no em va deixar alternativa.

 

Com ha estat la seeva vida en missió com a germà de la salle

   Tinc consciència que tota la meva vida religiosa, uns cinquanta anys, és missió. Com ho és la de tot creient, seguidor de Jesús de Natzaret. Tots estem cridats a la missió de ser testimonis de l’Evangeli. Però també es parla de “missioner” com la persona que deixa el seu confort, família i país, per anar a les perifèries del món a ser presència de la bondat infinita de Déu i la seva predilecció pels pobres.

  Tenint en compte aquesta darrera definició, he sigut “missioner” durant sis anys a Romania. Dedicat a l’acolliment de nens i adolescents del carrer, he viscut de prop l’experiència de la pitjor pobresa: la de no sentir-se estimat, ni, tanmateix, pels mateixos pares. Van ser moments delicats, on havies de jugar el rol de pare, mare i avi.  Però, sobretot, on havies d’ajudar a fer que trobessin sentit a les seves vides i oferir-los una possibilitat de futur. Vaig viure moments dramàtics, quan els joves es revoltaven contra la seva història, quan es negaven a creure que tenien futur i possibilitats. La part més positiva era el fort sentiment religiós dels romanesos. La fe era l’escletxa per on aquella mainada podien albirar una mica de llum. Mai m’he sentit tant a prop de l’Evangeli com en aquests anys.

 Actualment teniu germans en missió , com ho gestineu a nivell de congregació?

    La Salle, i Déu per descomptat, m’ha donat el sentit de sentir-me missió. I, no només a Romania. Tots els anys que he dedicat a l’ensenyament i a la pastoral de les escoles del nostre país, han sigut també missió. Per tot he trobat perifèries a les quals aportar afecte i consol.

    La Congregació dels Germans de La Salle, fundada el segle XVII, és missionera. Primer a França, fundant escoles pels fills dels artesans. Després a Itàlia i al Canadà. Fins a arribar a ser presents en 81 països dels cinc continents. Nombrosos Germans, molts d’ells catalans, han acceptat anar a les perifèries del món, fundant escoles allà on no n’hi havia, creant granges-escoles, construint pous en zones ermes. Portant la cultura a llocs remots de les selves amazòniques, sabedors que és la millor eina per superar pobreses endèmiques.

 Ara que el diumenge 22 octubre és la jornada Mundial del Domund, com veu la missió avui.

     Vivim, a Catalunya i a Europa, moments d’una dramàtica escassetat vocacional. Moltes escoles ja han perdut la presència dels Germans. Però l’esperit de servei a les missions  o decau. Fins i tot traient recursos d’on no n’hi ha, els Germans i els nostres col·laboradors, tenim clar que el servei als pobres és prioritari. Sabem que la nostra presència ha de ser al costat dels joves, però, sobretot dels més pobres. Allà on hi hagi una necessitat, allà ens trobaran.

 

Germà Cesc Ferré, FSC

15 d’octubre de 2023