Presentació
Em presento. Soc en Cesc. Germà Cesc Ferré,
religiós de la Congregació dels Germans de les Escoles Cristianes (La Salle).
Vaig néixer a Barcelona, al redós de la basílica de la Sagrada Família, el dia
15 d’octubre de 1940, coincidint amb l’assassinat del president Lluís Companys.
Aquest fet ha marcat sempre la meva tendència política inclinada a l’esquerra.
Com descobriu la seva
vocació de germà de la Salle
La vocació religiosa - tardana -, va néixer
en l’emmirallament amb un Germà de La Salle, Germà Manel Fariñas, mort fa poc
més d’un any. Aquell home, generós, dedicat amb cos i ànima, sense aturador, a
la formació dels joves, va ser un exemple de vida que em va marcar i va decidir
el meu destí. En aquell moment, al voltant del 1970, jo havia arribat al cim de
la meva carrera professional. La decisió de deixar-ho tot va ser molt difícil,
fins que el 27 d’abril de 1974, a l’església de Sant Francesc a Vandeouvre le
Nancy, Déu va tirar per recte i no em va deixar alternativa.
Com ha estat la seeva vida en missió com a germà de la
salle
Tinc consciència que tota la meva vida
religiosa, uns cinquanta anys, és missió. Com ho és la de tot creient, seguidor
de Jesús de Natzaret. Tots estem cridats a la missió de ser testimonis de
l’Evangeli. Però també es parla de “missioner” com la persona que deixa el seu
confort, família i país, per anar a les perifèries del món a ser presència de
la bondat infinita de Déu i la seva predilecció pels pobres.
Tenint en compte aquesta darrera definició,
he sigut “missioner” durant sis anys a Romania. Dedicat a l’acolliment de nens
i adolescents del carrer, he viscut de prop l’experiència de la pitjor pobresa:
la de no sentir-se estimat, ni, tanmateix, pels mateixos pares. Van ser moments
delicats, on havies de jugar el rol de pare, mare i avi. Però, sobretot, on havies d’ajudar a fer que
trobessin sentit a les seves vides i oferir-los una possibilitat de futur. Vaig
viure moments dramàtics, quan els joves es revoltaven contra la seva història,
quan es negaven a creure que tenien futur i possibilitats. La part més positiva
era el fort sentiment religiós dels romanesos. La fe era l’escletxa per on
aquella mainada podien albirar una mica de llum. Mai m’he sentit tant a prop de l’Evangeli com en aquests anys.
Actualment teniu germans en missió , com ho gestineu a
nivell de congregació?
La Salle, i Déu per descomptat, m’ha donat
el sentit de sentir-me missió. I, no només a Romania. Tots els anys que he
dedicat a l’ensenyament i a la pastoral de les escoles del nostre país, han
sigut també missió. Per tot he trobat perifèries a les quals aportar afecte i
consol.
La Congregació dels Germans de La Salle,
fundada el segle XVII, és missionera. Primer a França, fundant escoles pels
fills dels artesans. Després a Itàlia i al Canadà. Fins a arribar a ser
presents en 81 països dels cinc continents. Nombrosos Germans, molts d’ells
catalans, han acceptat anar a les perifèries del món, fundant escoles allà on
no n’hi havia, creant granges-escoles, construint pous en zones ermes. Portant
la cultura a llocs remots de les selves amazòniques, sabedors que és la millor
eina per superar pobreses endèmiques.
Ara que el diumenge 22 octubre és la jornada Mundial
del Domund, com veu la missió avui.
Vivim, a Catalunya i a Europa, moments
d’una dramàtica escassetat vocacional. Moltes escoles ja han perdut la
presència dels Germans. Però l’esperit de servei a les missions o decau. Fins i tot traient recursos d’on no
n’hi ha, els Germans i els nostres col·laboradors, tenim clar que el servei als
pobres és prioritari. Sabem que la nostra presència ha de ser al costat dels
joves, però, sobretot dels més pobres. Allà on hi hagi una necessitat, allà ens
trobaran.
Germà Cesc
Ferré, FSC
15 d’octubre
de 2023
.jpg)
