MISSATGE DEL PAPA PER A LA JORNADA MUNDIAL DE LES MISSIONS 2022

 Estimats germans i germanes:

Aquestes paraules pertanyen a l'últim diàleg que Jesús ressuscitat va tenir amb els seus deixebles abans d'ascendir al cel, com es descriu als Fets dels Apòstols: “L'Esperit Sant vindrà sobre vosaltres i rebran la seva força, perquè siguin els meus testimonis a Jerusalem, a tota Judea, a Samaria i fins als confins de la terra” (1,8). Aquest és també el tema de la Jornada Mundial de les Missions 2022, que, com sempre, ens ajuda a viure el fet que l'Església és missionera per naturalesa. Aquest any, ens ofereix l'ocasió de commemorar algunes dates rellevantsper a la vida i la missió de l'Església: la fundació fa 400 anys de la Congregació de Propaganda Fide —avui, per a l'Evangelització dels Pobles— i de l'Obra de la Propagació de la Fe, fa 200 anys, que juntament amb l'Obra de la Santa Infància ia l'Obra de Sant Pere Apòstol, van obtenir fa 100 anys el reconeixement de “Pontifícies”.

Aturem-nos en aquestes tres expressions clau que resumeixen els tres fonaments de la vida i de la missió dels deixebles : “Perquè siguin els meus testimonis”, “fins als confins de la terra” i “l'Esperit Sant vindrà sobre vosaltres i rebran la seva força ”.

1. “Perquè siguin els meus testimonis”

La crida de tots els cristians a donar testimoni de Crist

Aquest és el punt central, el cor de l'ensenyament de Jesús als deixebles en vista de la seva missió al món. Tots els deixebles seran testimonis de Jesús gràcies a l'Esperit Sant que rebran: seran constituïts per gràcia. On sigui que vagin, allà on siguin. Com que Crist és el primer enviat, és a dir missioner del Pare (cf. Jn 20,21) i, com a tal, el seu “testimoni fidel” (cf. Ap 1,5), de la mateixa manera cada cristià està cridat a ser missioner i testimoni de Crist. I l'Església, comunitat dels deixebles de Crist, no té cap altra missió, sinó la d'evangelitzar el món donant testimoni de Crist. La identitat de lEsglésia és evangelitzar.

Una lectura de conjunt més detallada ens aclareix alguns aspectes sempre actuals de la missió confiada per Crist als deixebles: “Perquè siguin els meus testimonis”. La forma plural destaca el caràcter comunitari-eclesial de l'anomenada missionera dels deixebles. Tot batejat està cridat a la missió a l'Església i sota el mandat de l'Església. La missió, per tant, es realitza de manera conjunta, no individualment, en comunió amb la comunitat eclesiali no per iniciativa pròpia. I si n'hi ha algun que en una situació molt particular porta endavant la missió evangelitzadora sol, ell la realitza i l'haurà de fer sempre en comunió amb l'Església que l'ha enviat. Com ensenyava sant Pau VI a l'exhortació apostòlica Evangelii nuntiandi, document que estima molt: “Evangelitzar no és per a ningú un acte individual i aïllat, sinó profundament eclesial. Quan el més humil predicador, catequista o Pastor, al lloc més apartat, predica l'Evangeli, reuneix la seva petita comunitat o administra un sagrament, tot i que es troba sol, exerceix un acte d'Església i el seu gest s'enllaça mitjançant relacions institucionals certament, però també mitjançant vincles invisibles i arrels amagades de l'ordre de la gràcia, a l'activitat evangelitzadora de tota l'Església” (n. 60). En efecte, no és casual que el Senyor Jesús hagi enviat els seus deixebles en missió de dos en dos; el testimoniatge que els cristians donen de Crist té un caràcter sobretot comunitari. Per això, la presència d'una comunitat, fins i tot petita, per tirar endavant la missió té una importància essencial.

En segon lloc, als deixebles se'ls demana de viure la seva vida personal en clau de missió. Jesús els envia al món no només per fer la missió, sinó també i sobretot per viure la missió que se'ls confia; no només per donar testimoni, sinó també i sobretot per ser-ne testimonis. Com diu l'apòstol Pau amb paraules molt commovedores: “Sempre ia tot arreu portem al cos la mort de Jesús, perquè també la vida de Jesús es manifesti al nostre cos” (2 Cor 4,10). L'essència de la missió és donar testimoni de Crist, és a dir, de la seva vida, passió, mort i resurrecció, per amor al Pare ia la humanitat. No és casual que els Apòstols hagin buscat el substitut de Judes entre aquells que, com ells, van ser “testimonis de la resurrecció” (cf. Ac 1,22). És Crist, Crist ressuscitat, a qui hem de testimoniar i la vida del qual hem de compartir. Els missioners de Crist no són enviats a comunicar-se a ells mateixos, a mostrar les seves qualitats o capacitats persuasives o els seus dots de gestió, sinó que tenen l'altíssim honor d'oferir a Crist en paraules i accions, anunciant a tots la Bona Nova de la seva salvació amb alegria i franquesa, com els primers apòstols.

Per això, en definitiva, el veritable testimoni és el “màrtir” , aquell que dóna la vida per Crist, corresponent al do de si mateix que Ell ens va fer. “La primera motivació per evangelitzar és l'amor de Jesús que hem rebut, aquesta experiència de ser salvats per Ell que ens mou a estimar-ho sempre més” (Exhort. ap. Evangelii gaudium, 264).

En fi, a propòsit del testimoniatge cristià, roman sempre vàlida l'observació de sant Pau VI: “L'home contemporani escolta més a gust els qui donen testimoni que els qui ensenyen, o si escolten els qui ensenyen, és perquè en donen testimoni ” (Exhort. ap. Evangelii nuntiandi, 41). Per això, per a la transmissió de la fe és fonamental el testimoniatge de vida evangèlica dels cristians. D'altra banda, continua sent necessària la tasca d'anunciar la vostra persona i el vostre missatge. Efectivament, el mateix Pau VI continua dient: “Sí, sempre és indispensable la predicació, la proclamació verbal d'un missatge. […] La paraula roman sempre actual, sobretot quan va acompanyada del poder de Déu. Per això també conserva la seva actualitat l'axioma de sant Pau: “la fe ve de l'audició” (Rom 10,17), és a dir, és la Paraula escoltada la que convida a creure” (ibid., 42).

En l'evangelització, doncs, l'exemple de vida cristiana i l'anunci de Crist van junts; un serveix l'altre. Són dos pulmons amb què ha de respirar tota comunitat per ser missionera. Aquest testimoni complet, coherent i joiós de Crist serà certament la força d'atracció per al creixement de l'Església fins i tot al tercer mil·lenni. Exhorto per tant a tots a reprendre la valentia, la franquesa, aquesta parresia dels primers cristians, per testimoniar Crist amb paraules i obres, a cada àmbit de la vida.

2. “Fins als confins de la terra”

L'actualitat perenne d'una missió d'evangelització universal

Exhortant els deixebles a ser els seus testimonis, el Senyor ressuscitat els anuncia on són enviats: “a Jerusalem, a tota Judea, a Samaria i fins als confins de la terra” (cf. Ac 1,8). Aquí sorgeix evident el caràcter universal de la missió dels deixebles. Es posa en relleu el moviment geogràfic “centrífug”, gairebé a cercles concèntrics, de Jerusalem, considerada per la tradició jueva com el centre del món, a Judea i Samaria, i fins i tot “els confins de la terra”. No són enviats a fer proselitisme, sinó a anunciar; el cristià no fa proselitisme. Els Fets dels Apòstols ens narren aquest moviment missioner que ens dóna una imatge bonica de l' Església “en sortida” per complir la seva vocacióde testimoniar Crist Senyor, guiada per la Providència divina mitjançant les concretes circumstàncies de la vida. Els primers cristians, en efecte, van ser perseguits a Jerusalem i per això es van dispersar a Judea i Samaria, i van anunciar Crist per tot arreu (cf. Ac 8,1.4).

Una cosa semblant passa també en el nostre temps. A causa de les persecucions religioses i de situacions de guerra i violència, molts cristians s'han vist obligats a fugir de la seva terra cap a altres països. Estem agraïts amb aquests germans i germanes que no es tanquen en el patiment, sinó que donen testimoni de Crist i de l'amor de Déu als països que els acullen. A això els exhortava sant Pau VI considerant “la responsabilitat que recau sobre els emigrants als països que els reben” (Exhort. ap. Evangelii nuntiandi, 21). Experimentem, en efecte, cada cop més, com la presència de fidels de diverses nacionalitats enriqueix el rostre de les parròquies i les fa més universals, més catòliques. Per tant, l'atenció pastoral dels migrants és una activitat missioneraque no cal descuidar, que també podrà ajudar els fidels locals a redescobrir l'alegria de la fe cristiana que han rebut.

La indicació “fins als confins de la terra” haurà d'interrogar els deixebles de Jesús de tot temps i els ha d'impulsar a anar sempre més enllà dels llocs habitualsper donar testimoniatge d'Ell. Malgrat totes les facilitats que el progrés de la modernitat ha fet possibles, existeixen encara avui zones geogràfiques on els missioners, testimonis de Crist, no han arribat amb la Bona Notícia del seu amor. D'altra banda, cap realitat humana no és estranya a l'atenció dels deixebles de Crist en la seva missió. L'Església de Crist era, és i serà sempre “en sortida” cap a nous horitzons geogràfics, socials i existencials, cap a llocs i situacions humanes “límits”, per donar testimoni de Crist i del seu amor a tots els homes i dones de cada poble, cultura i condició social. En aquest sentit, la missió també serà sempre missio ad gentes, com ens ha ensenyat el Concili Vaticà II, perquè l'Església sempre ha d'anar més lluny, més enllà dels seus propis confins, per anunciar l'amor de Crist a tothom. Pel que fa a això, voldria recordar i agrair a tants missioners que han gastat la seva vida per anar “més enllà”, encarnant la caritat de Crist cap als nombrosos germans i germanes que han trobat.

3. “L'Esperit Sant vindrà sobre vosaltres i rebran la seva força”

Deixeu-vos enfortir i guiau per l'Esperit

Crist ressuscitat, en anunciar als deixebles la missió de ser els seus testimonis, els va prometre també la gràcia per a una responsabilitat tan gran : “L'Esperit Sant vindrà sobre vosaltres i rebran la seva força perquè siguin els meus testimonis” (Ac 1,8). Efectivament, segons el relat dels Fets, va ser immediatament després de la vinguda de l'Esperit Sant sobre els deixebles de Jesús quan per primera vegada es va donar testimoni de Crist mort i ressuscitat amb un anunci kerigmàtic, el denominat discurs missioner de sant Pere als habitants de Jerusalem. Així, els deixebles de Jesús, que abans eren febles, temorosos i tancats, van començar al període de l'evangelització del món. L'Esperit Sant els va enfortir, els va donar valentia i saviesa per testimoniar Crist davant de tothom.

Així com “ningú no pot dir: “Jesús és el Senyor!”, si no està mogut per l'Esperit Sant” (1 Cor 12,3), tampoc cap cristià no pot donar testimoni ple i genuí de Crist el Senyor sense la inspiració i l'auxili de l'Esperit. Per això, tot deixeble missioner de Crist està cridat a reconèixer la importància fonamental de l'acció de l'Esperit, a viure amb Ell en el quotidià i rebre constantment la seva força i inspiració. És més, especialment quan ens sentim cansats, desanimats, perduts, recordem-nos d'acudir a l'Esperit Sant en la pregària, que —vull dir-ho una vegada més— té un paper fonamental en la vida missionera, per deixar-nos reconfortar i enfortir per Ell, font divina i inextingible de noves energies i de la joia de compartir la vida de Crist amb els altres. “Rebre el goig de l'Esperit Sant és una gràcia. I és l'única força que podem tenir per predicar l'Evangeli, per confessar la fe en el Senyor” (Missatge a les Obres Missionals Pontifícies, 21 maig 2020). L'Esperit és el veritable protagonista de la missió, és Ell qui dóna la paraula justa, en el moment precís i en la manera apropiada.

També volem llegir a la llum de l'acció de l'Esperit Sant els aniversaris missioners d'aquest any 2022 . La institució de la Sagrada Congregació de Propaganda Fide, el 1622, va estar motivada pel desig de promoure el mandat missioner en nous territoris. Una intuïció providencial! La Congregació es va revelar crucial per fer que la missió evangelitzadora de l'Església sigui realment tal, independent de les ingerències dels poders mundans, per tal de constituir les Esglésies locals que avui mostren tant de vigor. Desitgem que la Congregació, com en els quatre segles passats, amb la llum i la força de l'Esperit, continuï i intensifiqui el treball de coordinar, organitzar i animar l'activitat missionera de l'Església.

El mateix Esperit que guia l'Església universal inspira també homes i dones senzills per a missions extraordinàries. I va ser així com una jove francesa, Pauline Jaricot, va fundar fa exactament 200 anys l'Obra de la Propagació de la Fe; la seva beatificació se celebra aquest any jubilar. Fins i tot en condicions precàries, ella va acollir la inspiració de Déu per posar en moviment una xarxa de pregària i col·lecta per als missioners , de manera que els fidels poguessin participar activament a la missió “fins als confins de la terra”. D'aquesta genial idea va néixer la Jornada Mundial de les Missions que celebrem cada any, i la col·lecta de la qual a totes les comunitats està destinada al Fons Universal amb el qual el Papa sosté l'activitat missionera.

En aquest context recordo a més el bisbe francès Charles de Forbin-Janson, que va començar l'Obra de la Santa Infància per promoure la missió entre els nens amb el lema “Els nens evangelitzen els nens, els nens resen pels nens, els nens ajuden als nens de tot el món”; així com a la senyora Jeanne Bigard, que va donar vida a l'Obra de Sant Pere Apòstol per al sosteniment dels seminaristes i dels sacerdots a terra de missió. Aquestes tres obres missionals van ser reconegudes com a “pontifícies” precisament cent anys enrere. I va ser també sota la inspiració i guia de l'Esperit Sant que el beat Paolo Manna, nascut fa 150 anys, va fundar l'actual Pontifícia Unió Missional per animar i sensibilitzar cap a la missió els sacerdots, els religiosos i les religioses, i tot el Poble de Déu. El mateix Pau VI va formar part d'aquesta darrera Obra i va confirmar el reconeixement pontifici. Esmento aquestes quatre Obres Missionals Pontifícies pels seus grans mèrits històrics i també per convidar-los a alegrar-s'hi aquest any especial per les activitats que duen endavant per sostenir la missió evangelitzadora de l'Església universal i de les Esglésies locals. Espero que les Esglésies locals puguin trobar en aquestes Obres un sòlid instrument per aalimentar l'esperit missioner al Poble de Déu .

Estimats germans i germanes, segueixo somiant amb una Església totalment missionera i una nova estació de l'acció missionera a les comunitats cristianes. I repeteixo el desig de Moisès per al poble de Déu en camí: “Tant de bo tot el poble de Déu profetitzés!” (Núm 11,29). Sí, tant de bo tots nosaltres fóssim a l'Església el que ja som en virtut del baptisme: profetes, testimonis i missioners del Senyor. Amb la força de l'Esperit Sant i fins i tot els confins de la terra. Maria, Reina de les missions, prega per nosaltres.

Francesc

Roma, Sant Joan de Laterà, 6 de gener de 2022, solemnitat de l'Epifania del Senyor