Nadal ja es aquí

  • CONCURSO INFANCIA MISIONERA 2024


    Comparto lo que soy
  • EJERCICIOS ESPIRITUALES 2023


    Termina el año en la cuna del patrón de las misiones
  • MEMORIA DE ACTIVIDADES


    Mira todo lo que hicimos en 2022
  • MEDITACIÓN DIARIA


    ¡Reza con nosotros por las misiones!
  • SUPERGESTO


    La revista para jóvenes, ahora en formato 100% digital

12 d’agost del 2020

Des de la Delegació de Missions recordem  el pare P Casaldaliga.
Missioner de compromís social al Brasil.
Trobem la seva biografia en vilkipedia., de la que exposen,
Estimat molte gent ha fet una gran missió i ha donat exemple de vida cristiana.
El nostre condol a la seva família 

Fill d'una família tradicional, Casaldàliga neix a Balsareny, a la comarca del Bages, el 1928. Molt aviat sent la vocació sacerdotal i, als 9 anys, es trasllada a estudiar al seminari dels claretians de Vic.
Són especialment interessants els seus records de joventut: «Amb la guerra vaig aprendre a escoltar la gent gran, que comentava coses molt greus, fins i tot vaig aprendre a callar com ells. A la vella casa pairal del meu pare, habitada llavors per l'hereu, el meu oncle Josepet i els seus, moltes vegades vaig haver de silenciar –davant els milicians, ebris de vi i de preguntes– el parador de les monges de la primera escola o l'amagatall dels desertors, o el pas de qualsevol sacerdot o frare amb el nom canviat o indumentària sospitosa», explica.
Pere Casaldàliga va dur a terme les seves primeres tasques com a sacerdot a Sabadell (entre el 1952 i el 1958),[4][5] BarcelonaBarbastre i Madrid,[1] i va exercir diverses funcions i càrrecs dins de la comunitat dels claretians: formador, director de la revista Iris, responsable del Seminari de Barbastre, etc. La seva visió d'una església «diferent», basada en l'exercici d'una fe adulta, corresponsable, lliure, pobra i sense jerarquies imposades, el va dur a ser pioner en una nova manera de fer comunitat.
Seguint la seva vocació missionera, el 1968 viatjà al Brasil per a fundar una missió claretiana a la regió de l'Araguaia, a l'estat del Mato Grosso,[6] a l'Amazònia. Des d'aleshores, no va tornar mai més als Països Catalans.


En arribar a l'Araguaia va trobar una regió sense cap presència de l'Estat. Sense metges ni escoles. On l'única llei era la «llei del 38», imposada pels grans terratinents contra els petits camperols sense terra i els pobles indígenes. En poc temps, Casaldàliga va enterrar 1.000 peons «sovint sense taüt i moltes vegades sense nom».
El 27 d'abril de 1970 fou nomenat administrador apostòlic de la prelatura que acabava de fundar, i el 23 d'octubre de l'any següent fou nomenat bisbe titular de São Félix do Araguaia.[6]
El mateix dia de la seva ordenació episcopal, Casaldàliga va fer públic un extens document on analitzava detalladament cada un dels casos d'explotació i maltractament de petits camperols i indígenes apuntant responsables i causes. El document, titulat «Una església de l'Amazònia en conflicte amb el latifundi i la marginació social», és considerat un dels més importants en la història de la lluita per la terra al Brasil.
Fruit d'aquella primera denúncia i del compromís obertament assumit a favor dels camperols, peons i pobles indígenes, i contra els terratinents i les empreses de l'agronegoci, Casaldàliga va rebre nombroses amenaces de mort i va patir diversos intents d'assassinat.
Seguidor de la teologia de l'alliberament, Casaldàliga va ser bisbe d'aquesta prelatura de l'Amazònia durant quaranta anys.[6] En tot aquest temps, va construir una església popular, oberta, compromesa, coherent i que opta decididament i obertament pels més pobres.
Les seves posicions obertament favorables a una profunda renovació de l'Església, el van dur a tenir problemes amb el Vaticà durant el papat de Joan Pau II. El 1988 va ser cridat al Vaticà per a explicar la seva conducta, la seva orientació pastoral i la seva posició política.
Això no obstant, més enllà de l'acció que va dur a terme a l'Araguaia, Casaldàliga va ser fundador i impulsor de pastorals i moviments socials que avui són referència mundial en la lluita per la terra i pels drets dels petits camperols i indígenes, com ara la Comissão Pastoral de la Terra, el Conselho Indigenista Missionário, o el Moviment dels Treballadors Rurals Sense Terra.
En complir els 75 anys, Casaldàliga presentà la seva renúncia com a bisbe, tal com suggereix el Codi de Dret Canònic. Amb tot, va decidir romandre a la diòcesi que havia presidit durant més de 35 anys i va reclamar la participació de la comunitat en l'elecció del seu successor.[7] El 2 de febrer de 2005 va ser rellevat,[8] però continuà treballant amb els indígenes i camperols.[6]

Llegat

Casaldàliga va publicar més de 50 obres de prosa i poesia, que es poden consultar lliurement a internet, i va concedir centenars d'entrevistes arreu del món. Tota aquesta documentació es conserva classificada a l'Arxiu de la Prelatrua de São Félix do Araguaia, la qual conté més de 300 mil documents que són un reflex de la història de la lluita per la terra a Llatinoamèrica.
El 2013 s'estrenà una minisèrie amb la participació de TV3 sobre la seva vida, titulada Descalç sobre la terra vermella, que està basada en el llibre homònim que va escriure Francesc Escribano.[
IBiografia  de la vilkpedia

0 comentaris :

Publica un comentari a l'entrada

Et demanem que siguis respectuós amb aquest bloc que estar dedicat a missions