Full Dominical Rwanda 50 anys RULI

Es compleixen 50 anys de la fundació de la parròquia de Ruli 
Josep Maria Pujol, prev.

El maig es complien cinquanta anys de la fundació de la parròquia de Ruli (Ruanda), fet que recordem en la Jornada Missionera de diumenge vinent, tot i que les commemoracions oficials han quedat ajornades. El grup dels primers sacerdots de Vic que van anar a col· laborar amb l'Esgésia de Ruanda, al centre de l'Àfrica, l'any 1965, foren sis. El bisbe Perraudin els va confiar una parròquia molt extensa, tota la regió del Bumbogo, a uns 30 km al nord de Kigali, la capital. En aquells moments, totes les parròquies erens molt grans, en territori i en habitants; per això, a mesura que anava creixent el nombre dels batejats, necessitaven obrir noves parròquies. La de Rwankuba, que era la confiada al preveres catalans, en aquells moments comprenia cinc grans centrals: a més de la princiapal, on hi havia la casa dels capellans, n'hi havia unes altres d'importanys però més allunyades: Ruli, Muhondo, Munyana i Mbongo.Actualment totes cinc són parròquies autònomes. De cara a la construcció de la nova parròquia, amb l'ajuda del bisbat de Vic s'hi va construir un dispensari per a cuidar malalts. En fou el promotor Mn. Carles Giol i es va demanar a les Dominiques del Pare Coll que en prenguessin la direccció. Era l'any 1969. La fundació oficial de la nova parròquia de Ruli, de l´arquebisbat de Kigali, fou l'1 de juny de 1970. Mn. Joan Ripoll en fou el primer rector, acompanyat de Mn. Manel Cornellà. Durant els primers vint-i-cinc anys totes les obres que es van dur a terme en asquesta parròquia de Ruli —dispensari, hospital, escola de secundària, centre de formació agrícola— es van fer amb el propi esforç i amb col·laboracions del bisbat. Després, els altres cinc lustres, que han coincidit amb l'època de la postguerra, els han continuat, molt bé per cert, els preveres ruandesos. Donem gràcies per les moltes persones que, en aquests cinquanta anys, hi han rebut una sòlida educació cristiana: metges, infermeres, mestres, pares i mares de família, com també vint sacerdots i trenta religioses. Dushimiye Imana (donem-ne gràcies a Déu).