“Maximum Illud' 'L’Església de Crist en missió en el món'

1. La Trinitat, model de l’Església en missió
L’arrel de la missió de l’Església es troba en la Santa Trinitat. Llegim en el Decret Ad Gentes
(AG): «L’Església pelegrina és missionera per naturalesa, ja que té l’origen en la missió del Fill
i en la de l’Esperit Sant segons el designide Déu Pare» (2) (vegeu igualment Lumen Gentium
1-8). A l’origen de tot hi ha l’amor de Déu, amor que prové del Pare i constitueix la relació que hi ha
entre les tres persones divines (Pare, Fill i Esperit Sant). L’amor del Pare engendra el Fill, es desplega
en ell amb tota la força, de manera que es pot dir que el Pare es dóna en el Fill. I aquest mateix
amor del Pare es vessa en l’Esperit mitjançant l’amor del Fill, de manera que tots tres formen una
família relligada per un amor mutu i ple.
Ara bé, l’amor, per ell mateix, és expansiu, s’escampa, s’estén, no pot quedar-se quiet mirant-
se a si mateix. L’amor diví ha sortit més enllà de la relació entre les tres persones divines i ha
anat a trobar l’ésser humà. Déu, per amor, ha creat l’home i la dona. El Pare ha volgut fer fecunda
la seva misericòrdia i, lliurement, ha volgut que de les potencialitats contingudes en l’obra creada
sorgís l’ésser humà, l’ésser més proper a ell, fet a la seva imatge i semblança (Gènesi 1,26).
L’home ha rebut la vida i la glòria de Déu i per això, quan dialoga amb ell i va cap a ell, assoleix
la màxima felicitat. Tanmateix, l’ésser humà no pot ser feliç tot sol, per molts béns que tingui a
disposició. La soledat és l’antítesi de la felicitat, i la felicitat ve de Déu i es comparteix entre els qui
són estimats per ell. L’amor és la font de tota felicitat. És el nom que rep la relació que hi ha entre
les persones divines, i la relació que existeix entre elles i la humanitat. I la missió sorgeix de l’amor.
Per això parlem d’una missió del Fill i d’una missió de l’Esperit, ja que l’un i altre han estat enviats
pel Pare, que s’ha revelat al món mogut per la seva bondat (vegeu Dei Verbum 2).
La creació, tant del món com de l’home, arriba al seu punt culminant quan Déu mateix decideix
«entrar d’una manera nova i definitiva en la història dels homes enviant el seu Fill en la nostra
carn» (AG 3). El Fill, que ja havia participat en l’obra creadora, s’encarna, pren la nostra mateixa
carn dèbil i trencadissa per tal que la humanitat es transformi i arribi, gràcies a ell, a la màxima
perfecció: conèixer la joia de la unió amb Déu i de la unió fraterna entre els homes. Gràcies al Fill
coneixem el Pare (Joan 14,9), gràcies al Fill tot allò que és feblesa queda salvat (2Corintis 12,9),
gràcies a ell la tenebra es retira davant la llum (Joan 1,5) i tota força de mal i de pecat és vençuda
(Fets dels Apòstols 10,38). El Fill s’ha fet pobre per nosaltres «per tal d’enriquir-nos amb la seva
pobresa» (2Corintis 8,9). Ell ha portat «la bona nova als pobres» (Lluc 4,18), i els ha fet seure en el
primer lloc del Regne. Aquesta és la missió de Jesús, el Crist, el Fill encarnat, que ha estat enviat
pel Pare al món «per salvar-lo» (Joan 3,17).
També l’Esperit és actiu en l’obra creada, ja que des del principi, quan encara tot estava indefinit,
ell ja «planava sobre les aigües» (Gènesi 1,2). Però l’Esperit actua de manera esclatant quan,
omplint els cors i la terra, impulsa l’obra del Crist, nascut de santa Maria per obra de l’Esperit
Sant (Lluc 1,35). Una vegada dut a terme el designi de salvació del Pare amb la mort i resurrecció
de Jesús, que és mitjancer entre cel i terra, arriba el moment de l’Església. El dia de Pentecosta
comença la missió de l’Esperit, enviat pel Fill d’acord amb la promesa del Pare (Lluc 24,49; Joan
20,22). Aleshores, l’Església «comença la predicació de l’Evangeli» (AG 4) i s’inicia el miracle de
la unió dels pobles de la terra gràcies a la fe. L’Església brolla alhora de la unitat i de la diversitat
promogudes per l’Esperit. L’Esperit Sant garanteix la santedat i la comunió i impulsa els carismes
i els serveis, que són els instruments de la missió de l’Església, la qual s’obre al món sencer i és
principi d’unitat i cohesió «de tot el gènere humà» (Lumen Gentium 1).
En una paraula, l’amor de Déu s’expressa en la creació i arriba a la seva plenitud amb l’encarnació
del Fill que salva el món i perpetua la presència de l’Evangeli, viu i actiu, en l’Església i en la
humanitat. L’Església s’emmiralla en la Trinitat i veu en la missió del Fill i de l’Esperit la seva raó de
ser. L’Església és una enviada, és tota ella missionera.