1 de novembre de 2016

VIATGE RWANDA


ÚLTIM  CAPITOL

Dilluns, 5 de gener de 2015
Comencem el nostre últim dia a Ruanda. Com que no havíem tingut temps per fer compres, els mossèns ens van presentar una noia que ens havia d¡acompanyar pels llocs on hi ha més oferta comercial. Hi vam anar a peu i, a més de comprar, vam poder veure la ciutat més comercial, cosmopolita, plena de gent i botigues. Més tard del previst vam tornar al CNP.
El proper i últim compromís era la visita al convent de les “Adoratrius Perpètues del Sentíssim Sagrament”, Amb els cotxes vam sortir cap a les afores de la capital, fins al convent. Ja ens esperava la mare Lourdes, que havíem vist només el dia de l'arribada a l' aeroport. Hi vam arribar més tard del que havíem quedat, però ja se sap que a Ruanda el temps no té massa importància.



 Primer vam assistir a una missa que les germanes havien preparat com a homenatge a Mn. Joan amb motiu de les noces d’or sacerdotals i també pel seu 74è aniversari (aquest mateix dia, 5 de gener). La mare Rosa va fer un parlament lloant el treball del mossèn a Ruanda. La missa va ser cantada, a vegades amb cançons en català, per les novícies que estaven amagades darrera una paret i no les veiem.
Acabada la missa, la Rosa ens va voler ensenyar totes les dependències del convent: primer vam començar per la una fleca industrial, que tenen llogada, després vam sortir a fora per veure un hort immens on hi cultiven tota classe de verdures, hortalisses i fruites. Vam tornar entrar a dins per veure la fabricació de pastes alimentoses (fideus...) i les màquines de cosir per fabricar roba i bosses.
Tot i això la mare Rosa encara espera comprar a can Girbau de Vic, una màquina industrial de rentar roba. De projectes i de maneres de recollir diners per finançar-los, no n´hi falten.
Les novícies també ens van acompanyar discretament durant la nostra visita i, ara sota les ordres de la mare Rosa, van parar taula i es van disposar a servir-nos el dinar. La mare ens va voler fer un dinar el més semblant possible al de casa nostra, només li va faltar el cava, que estava a la maleta que vam perdre el dia del viatge.
Una bona amanida amb tots els productes del seu hort, uns bons fideus a la cassola i una carn de vaca tallada molt prima amb albergínia. Per postes, fruita tropical del seu hort.
Mentre les noies rentaven els plats, vam fer una bona sobretaula. La mare ens va anunciar que les joves ens tenien preparada una sorpresa. Enmig de riallades, les noies es van disfressar i ens van fer una representació teatral de Nadal: Els reis Mags, el rei Herodes, uns animals estranys i la adoració de l'Infant Jesús. Ho van acabar buscant a mossèn Joan Casas per donar-li un pergamí de felicitació pels cinquanta anys de sacerdoci,  els setanta quatre, que acomplia el mateix dia i per la feina feta a Ruanda.
Les noies es van posar a cantar unes cançons precioses i nosaltres vam perdre la noció del temps... Vam tornar a la consciència quan ens van venir a buscar en Canisius i en Celse, per dur-nos al aeroport. Ens vam acomiadar tant bé com van saber de la mare Rosa i les seves novícies i, amb tristesa, vam pujar als cotxes per anar un moment a recollir les maletes al CNP i anar, ja fosquejant, cap a l'aeroport enmig d'un tràfic angoixant.
Ens vam acomiadar dels mossèns i ens vam ficar a l'aeroport per tots els tràmits reglamentaris.

Cap a les vuit ens vam enlairar, vam fer una escala a Entebbe (Uganda), per canviar passatgers i finalment ens vam continuar cap a Amsterdam. Després d’un vol tranquil, hi vam arribar a les sis del matí. A les vuit vam agafar l'avió de Barcelona, vam veure sortir el sol de la diada de Ries i a les deu érem ja a Barcelona. De nou el taxi ens va portar a casa on hi vam arribar a quarts d'una del migdia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Et demanem que siguis respectuós amb aquest bloc que estar dedicat a missions