A la tarda del dia 20 de maig, en el marc de l'Assemblea Nacional de les Obres Missionals Pontifícies, que reuneix als responsables de l'animació missionera a Espanya, va tenir lloc la intervenció de Ryszard Szmydki, secretari general de l'Obra de la Propagació de la Fe. Com a religiós – és oblat de María Inmaculada – i com a responsable de la institució eclesial més important d'animació i cooperació missionera, el pare Szmydki va pronunciar la conferència “La vida consagrada al servei de la missió”.
Articulada en passat, que cal mirar amb gratitud, present, que cal viure amb passió, i futur, que cal abraçar amb esperança, el secretari mundial de el “DOMUND” va començar fent un recorregut per la història dels religiosos i la missió. Les ordres monàstiques en la història d'Europa van ser la primera parada d'aquest recorregut, amb els monjos irlandesos i el seu ideal ascètic de “peregrinar per Crist” i els monjos benedictins que van implantar el model monàstic de la missió, basat en la proximitat i en la presència. Les ordres mendicants, per la seva banda, van anar un veritable redescobriment de la identitat evangèlica i missionera, amb la seva passió per anunciar l'Evangeli a les gents.
“A Amèrica, en l'època del descobriment (segles XVI–XVIII), la missió ha tingut com a protagonistes sobretot als religiosos: franciscans, dominics i jesuïtes, que de manera creativa responien als nous desafiaments”, va assenyalar el pare Ryszard. Així va néixer el convent. Un petit grup de missioners s'establia en un convent, amb algunes famílies espanyoles al voltant i un centenar d'indígenes, constituint una nova “llar cristiana”. També les famoses “reduccions”, introduïdes a diversos països en oposició al model de la conquesta, i desenvolupades pels jesuïtes a Paraguai, i després en altres països. Aquesta creativitat també es va reflectir en el model d'adaptació dels jesuïtes francesos a Amèrica del Nord, un model que va aconseguir la seva màxima expressió a Àsia, amb Francesc Xavier i Mateo Ricci.
Al segle XIX es va donar un despertar missioner a l'Església, amb la proliferació de noves Congregacions i Instituts de vida consagrada. Tots es dedicaven explícitament o en part a la missió ad gents i van convertir al continent africà en un vast camp de primera evangelització. Van tenir com a objectius l'adaptació missionera als costums africans i la formació del clergat indígena.
Quant al present, que “cal viure amb passió”, està molt unit al Vaticà II i el decret Ad gents que preguntava a tots els instituts religiosos si podien dedicar “les seves forces a les missions; si poden començar la seva activitat en les missions, adaptant, si cal, les seves Constitucions, fidels sempre a la ment del Fundador; si els seus membres participen segons les seves possibilitats, en l'acció missional” (AG 40). Els religiosos han tornat a descobrir que la vida consagrada està en el seu ADN, amb una vocació molt forta a la missió universal. Així, la consagració és sobretot per a la missió. Amb un fort caràcter profètic, com els deia el Papa Francesc: “Espero que desperteu al món, perquè la nota que caracteritza la vida consagrada és la profecia”.
El futur passa per afrontar els desafiaments que la missió planteja a la vida consagrada. El Secretari General de la Propagació de la Fe reconeixia que “les dificultats que afronten els Instituts de vida consagrada estan relacionades en gran part amb la forta disminució de les vocacions i amb l'envelliment del personal, sobretot al món occidental”. Però, al mateix temps, cal reconèixer la gran florida de les vocacions a les esglésies joves. Entre les seves raons està “l'entusiasme de la primera generació cristiana, que s'expressa en la coherència de la vida cristiana, típica dels inicis, i una identitat cristiana més neta de les comunitats que viuen en ambients o cultures no cristianes”.
OMPRESS-MADRID (21-05-15)
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada
Et demanem que siguis respectuós amb aquest bloc que estar dedicat a missions