VIATGE RWANDA

Segon capítol viatge a Rwanda

Havent dinat, vam a la vora del llac i vam contractar una barca per fer un passeig al llac.

.

Era una barca de motor per a unes quinze persones. Ens vam posar les armilles de seguretat i començàrem a navegar. De cop es va acabar la gasolina i es va parar la barca. Un nen amb una barqueta ens n’ha de portar més. Continuàrem la navegació, vam passar pel costat d’unes illes, vam veure unes barques de pesca tradicional, després una altra illa plena d’ocells que buscaven els seus nius construïts als arbres. A horitzó vam veure una illa gran que li diuen, per la seva silueta, el barret de Napoleó. Semblava molt lluny, però el barquer posà rumb a l’illa i al cap d’una estona ja hi érem.

Vam fondejar a la riba i baixàrem a terra. El paisatge era preciós, el sol era a la posta i vam passejar i fer bones fotos. A una ordre del barquer, van sortir, de cop, una munió d’ocells xisclant (semblaven rats penats per la forma de les seves ales). Tornàrem a embarcar i mentre ja gairebé fosquejava, tornàrem directament al embarcador de Kibuye.

Vam pagar al noi la quantitat establerta, (uns 25 € tots plegats) i tornàrem al Accueil a l’hora que havíem quedat per sopar. Abans, però, vam decidir fer una missa a la capella. Va ser una missa en família però molt maca i amb bones cantades. Els moments de silenci els omplien els cants de grills i demés insectes de la nit africana. Ja ens tenien preparat el sopar a l’Accueil, vam fer una mica de sobretaula i cap a dormir d’hora.

Dimarts, 30 de desembre de 2014

Aquella nit va ploure a bots i barrals, però quan ens vam llevar ja no ho feia. Vam esmorzar i ens vam acomiadar de Kibuye per marxar en direcció a Gisenyi. El camí que ens separava d’aquesta ciutat era un camí de terra força dificultós. Primer ens vam aturar en un lloc on hi havia un mercat a peu de carretera i, a prop, un mercat de bestiar, que veiérem de lluny. Vam poder parlar amb la gent del lloc que es van mostrar molt amables.

Continarem el viatge i vam arribar a la parròquia de Congo-Nil, situada dalt d’un turó amb unes vistes molt bones sobre el llac Kivu, però que al cap de poca estona s’hi posà la boira. Visitàrem l’església, vam saludar als mossens i a la quitxalla, que sempre s’acosta per veure uns “blancs” 

 d’aprop.

Vam continuar per la pista forestal, cada cop en pitjor estat per la pluja caiguda durant la nit. Vam veure cotxes i un autocar aturats a la carretera: hi havia un esvoranc que impedia el pas de vehicles. Vam girar cua, i perdérem mitja hora per una altra pista forestal per arribar a l’altra cantó del esvoranc.

El camí es va anar fent més pla i els turons van canviar per prats on pasturaven ramats de vaques. Més endavant vam veure uns immenses plantacions de te. Poc a poc van anar baixant fins la ciutat de Gisenyi. A les afores hi havia una gran planta envasadora de cerveses i altres begudes. Força més tard del previst, vam arribar al centre d’acollida “Sant Francesc Xavier” on ens esperava un merescut dinar.

Després de prendre cafè i te i, altra cop amb el cotxe, ens van portar a una zona d’esbarjo a tocar del llac Kivu. Diuen que és la platja de Gisenyi, però les seves aigües tan quietes semblen amagar algun misteri i no conviden al bany. És un llac molt perillós on hi ha gas metà i els desnivells són molt traïdors.

Després d’una estona de descans, tornàrem als cotxes i vam anar a donar una volta per la ciutat. És una ciutat fronterera enganxada amb la ciutat de Goma (República Democràtica del Congo) i només separada d’aquesta per una senzilla tanca. Hi ha un formiguer de gent que passa la frontera i fa negocis a una banda i l’altra. També hi veiem cases senyorials de gent que es deu guanyar bé la vida.

Ja fosquejava quan tornàrem a agafar la carretera en direcció a Ruhengeri, lloc on havíem d’anar a dormir. La carretera és asfaltada, però amb gran quantitat de gent que camina perillosament per les vores. A tots els poblets que passem, hi ha botigues en plena activitat. Finalment arribàrem al Centre Pastoral “Notre Dame de Fàtima”. Va ser un lloc maco i confortable on férem un bon sopar. Hi havia habitacions bones i d’altres que estaven una mica allunyades i poc acollidores.