VIATGE A RUANDA

Del 28 de desembre de 2014 al 6 de gener de 2015

Com us varem dir avui comencem el primer Capitol del viatge que va fer la delegació a Rwanda.

A quarts de vuit del vespre, ja fosc, vam aterrar a la capital de Ruanda, vam passar els tràmits duaners, vam comprovar que ens faltava una maleta i la vam reclamar. A fora, ja ens esperaven els que haurien de ser els nostres guies: els mossèns Canisius, Celse i Teòfil juntament amb la monja Lourdes de Sant Bartomeu del Grau, familiar de Mn. Joan Casas.

Fetes les presentacions i, comprovant per la temperatura que ja estàvem a l’estiu, van pujar als cotxes que ens van dur al Centre Nacional de Pastoral “Saint Paul”(CNP) que durant aquests dies seria “casa nostra”. Ens van assignar les habitacions, ens van preparar un bon sopar i cap a dormir aviat, ja que portàvem moltes hores sense fer-ho.

Dilluns, 29 de desembre de 2014

Vam esmorzar al menjador del Centre i, amb un equipatge reduït, vam sortir per passar dues nits fora. La sortida de la ciutat de Kigali en direcció a Kibuye va ser espectacular: una gentada pel carrer, un tràfic de vehicles per tot arreu circulant sense cap ordre aparent, botigues de tots colors plenes de gent ...

Poc a poc vam anar sortint de la ciutat, però hi continuava havent gent que caminava per la vora de la carretera. Vam descobrir el paisatge de Ruanda que ens acompanyaria tots aquests dies: turons verds conreats fins al capdamunt, casetes de fang escampades arreu i molta gent.

El nostre conductor Mn. Celse va parar un moment al poble de ... on hi la l’emissora de Ràdio Maria on ell és el director. Vam continuar el trajecte per una carretera que es va anar enfilant pels turons. Vam passar per la serralada de Congo-Nil, unes muntanyes d’uns 2500 metres que separen les aigües: les de llevant van al riu Nil, al Mediterrani i les de ponent al riu Congo, al Atlàntic.

Poc a poc vam anar baixant i aviat vam veure el llac Kivu, rodejat d’un paisatge verd de gran bellesa. Vam arribar a la ciutat de Kibuye. En aquest lloc ja hi comença a haver algun petit hotel. Vam anar al “Centre d’Accueil Sainte Marie” on ens acomodàrem a les habitacions i dinàrem.