PAPA FRANCESC ~ MISSIONS VIC

UN ADEU AL PAPA FRANCESC

La crida de Déu, com dèiem, inclou l’enviament. No hi ha vocació sense missió. I no hi ha felicitat i plena realització d’un mateix sense oferir als altres la vida nova que hem trobat. La crida divina a l’amor és una experiència que no es pot callar. «Pobre de mi si no anunciés l’Evangeli!» (1Co 9,16), exclamava sant Pau. I la Primera carta de sant Joan comença així: “Allò que hem sentit, vist, contemplat i tocat —és a dir, la Paraula feta carn— us ho anunciem també a vosaltres perquè el nostre goig sigui complet” (cf. 1,1-4).

Fa cinc anys, a l’Exhortació apostòlica Gaudete et exsultate, em dirigia a cada batejat i batejada amb aquestes paraules: «Tu també necessites concebre la totalitat de la teva vida com una missió» (n. 23). Sí, perquè cadascú de nosaltres, sense excloure ningú, pot dir: «Jo soc una missió en aquesta terra, i per això estic en aquest món» (Exhort. ap. Evangelii gaudium, 273).

La missió comuna de tots els cristians és la de testimoniar amb alegria, en tota situació, amb actituds i paraules, el que experimentem estant amb Jesús i en la seva comunitat que és l’Església. I es tradueix en obres de misericòrdia materials i espirituals, en un estil de vida acollidor i mansuet, capaç de proximitat, compassió i tendresa, que va contracorrent respecte a la cultura del descart i de la indiferència. Fer-se proïsme, com el bon samarità (cf. Lc 10,25-37), permet comprendre el “nucli” de la vocació cristiana: imitar Jesucrist, que va venir per a servir i no per a ser servit (cf. Mc 10,45).

Roma, Sant Joan del Laterà, 30 d’abril de 2023, IV Diumenge de Pasqua.

Francesc

----------------------------------

[1] Document final de la XV Assemblea General Ordinària del Sínode dels Bisbes (2018), Els joves, la fe i el discerniment vocacional, n. 78.