Cardenal Antoni Kambanda arquebisbe de Kigali

   Article aperegut el full diòcesà que explica la relació amb Rwanda .

Fulldiocesà 20 de febrer del 2022

Vostè és arquebisbe de Kigali des del 2018. Ruanda, i Kigali en concret, estan molt unides amb el bisbat de Vic. Actualment molts preveres ruandesos exerceixen a la nostra diòcesi i l’estiu passat, per exemple, es van celebrar els cinquanta anys de la nova parròquia de Ruli (Kigali), fundada per un grup de preveres vigatans. Com veu aquesta relació? En primer lloc, voldria donar les gràcies a tots els qui han contribuït a l'establiment i creixement d'aquesta relació entre les dues diòcesis des del principi fins avui. En la dècada de 1970, Kigali va rebre missioners Fidei Donum del bisbat de Vic, que van fundar parròquies com Ruli i van treballar a l'arxidiòcesi de Kigali durant molts anys. Hi ha una llarga història de col·laboració entre les dues diòcesis. En els darrers temps, a mesura que Vic anava tenint cada cop menys sacerdots, l'arxidiòcesi de Kigali començà a enviar alguns sacerdots a Vic per servir parròquies i també per fer alguns estudis d'especialització eclesiàstica. Estic molt agraït per la llarga història d'amistat i cooperació per al desenvolupament espiritual mutu i el treball pastoral. Per a l'arxidiòcesi de Kigali, aquesta relació ha contribuït molt a la vida dels nostres sacerdots des del punt de vista de l'experiència pastoral i d’una visió més àmplia de l'Església universal. Ha facilitat la formació contínua dels sacerdots kigalesos en diferents àmbits per tal de servir millor l'Església. La diòcesi de Vic té una llarga trajectòria de cristianisme i ha tingut un paper important en la història de l'evangelització. 

Té grans sants que van marcar la història de l'Església, com sant Antoni Maria Claret, el fundador dels Fills Missioners de l'Immaculat Cor de Maria, coneguts com a claretians. Hi ha llocs sants «La relació amb Vic ha contribuït a la vida dels sacerdots de Kigali» Redacció L’arrel de la descristianització està en la crisi de la família 20 de febrer del 2022 5 —actualitat diocesana històrics com Manresa, on sant Ignasi de Loiola es va inspirar per als seus Exercicis Espirituals. 

Per a esglésies joves com la nostr, és una rica experiència espiritual que ens connecta amb la missió dels nostres avantpassats i amb la fe i la comunió de l'Església. Aquesta terra de les primeres comunitats cristianes —i antigament una gran terra missionera— anima els joves sacerdots en la missió de saber d'on venim i a treballar per preparar l'Església del demà aprenent de les llacunes i dels èxits de les experiències passades.

 La col·laboració durant aquests anys ha donat molts fruits, sobretot en algunes parròquies de l'arxidiòcesi de Kigali, amb el suport econòmic del bisbat de Vic. No podem oblidar que aquesta associació va desenvolupar una nova visió de l'esperit missioner en el nostre temps que obrirà el camí per al futur de l'Església responent a les necessitats del nostre món caracteritzat per la globalització.

 En efecte, aquesta relació és un signe de la fe no solament proclamada sinó també viscuda: «l'Església és una». Per la meva banda, continuaré impulsant tot allò que pugui contribuir al desenvolupament d'aquesta relació i treballant perquè sigui fructífera. Europa des de fa dècades viu un procés de descristinianització. Quin missatge ens donaria vostè? Per a aquesta pregunta sobre la crisi europea, m'agradaria repetir el missatge del papa Francesc en aquest sentit: «Europa "s'arrisca a morir" si no recupera els seus ideals originals. Tothom qui perd el sentit de la direcció, tothom qui no mira cap endavant, pateix abans que res una regressió i finalment s'arrisca a morir» (discurs a 27 líders de la UE reunits al Vaticà el dia abans de la celebració del 60è aniversari del Tractat de Roma, 24- 5-2018). En línia amb els seus predecessors, el Sant Pare actual va recordar la centralitat de l'ideal europeu i el seu lloc insubstituïble en la cultura europea, alhora que criticà un cert laïcisme. En aquest context, Francesc recordà les paraules del papa sant Joan Pau II sobre els «mateixos valors cristians i humans» de la Unió Europea: «Europa té un patrimoni d'ideals i espiritualitat únic al món que mereix ser proposat de nou amb passió.»

 Per al papa Francesc aquests valors cristians, humans i antropològics constitueixen l'ànima d'Europa (discurs al Parlament Europeu, Estrasburg, 25.11-2014). Per a assolir aquest objectiu de renovació de la fe i l’evangelització cal preparar els infants i els joves, que són l'Església i la societat de demà. És urgent fer una actuació intensa sobre ells. La pastoral infantil i juvenil es fonamenta en la família. Això demana nou impuls a la pastoral familiar. La crisi de la família és l'arrel de la crisi de la descristianització a Europa i fins i tot en altres llocs, incloent-hi l’Àfrica, entre les elits que segueixen el model europeu de secularització. L'última experiència va ser durant el confinament a causa de la pandèmia. Totes les activitats de l'Església es van dur a terme en les famílies, i aquestes van mantenir la vida i la fe a l'Església. El futur de la comunitat cristiana està en la família, així com l'estabilitat i la pau dependran de l'atenció i de la inversió que posem en la cura de la família promovent els seus valors humans, morals i cristians.