31 d’agost de 2015

VIATGE RWANDA

VIATGE RWANDA
QUART CAPÍTOL
Dijous, 1 de gener de 2015
Ens vam llevar d'hora i vam esmorzar al pis de Mn. Canisius. Teníem feina per endavant o sia que vam marxar ràpidament, parant abans de sortir de la capital per fer les últimes compres per a la festa. Primer per una carretera asfaltada i després per una pista forestal ens vam enfilar al poble de Mn. Celse, Musagara.
Vam arribar a tres quarts d’onze, tot i que la missa era a dos quarts. L’església ja estava plena de gent, almenys unes mil persones,  amb una bona xafogor tot i que amb les portes obertes passava un xic d’aire. La missa va durar unes tres hores amb cants, balls i sermons generosos. La comunió donada per dotze capellans va durar uns vint minuts. Ningú es va moure en tota l’estona, només alguna mare treia, una estona a fora, algun nen que rondinava.

Tothom anava mudat de vint-i-un botó, tot i viure en cases molt modestes de totxos de fang. Durant la missa es van batejar tres infants i una parella va refer el vots matrimonials.
A la sortida tothom ens mirava amb curiositat, però respecte. Vam saludar o tots els  que vam poder i vam continuar a peu per un camí, acompanyats per una munió de quitxalla, cap a la casa d’en Celse on hi havia la celebració dels deu anys de sacerdoci del mossèn i quaranta de matrimoni dels seus pares.
La casa familiar, prop del camí, consta de tres o quatre cases de tàpia de planta baixa enmig del bosc i sota uns plataners. Ens van fer entrar al menjador amb uns bancs i una petita taula. Érem una trentena: els familiars més directes i nosaltres. L’altra gent es va quedar a fora amb uns bancs. En total creiem que més de cent persones.
El menú era el mateix per tothom: un plat fondo amb tota mena de verdures: patata, col, pèsols, espinacs, plàtan, mongetes, arròs, manyoca... i un parell de tascons de carn de vaca. Per beure: les habituals ampolles de coca-cola, fanta i cervesa i en uns pots de plàstic la cervesa de plàtan feta per ells mateixos i que vam compartir entre tots. (La Fina i jo vam compartir un plat i encara no ens el vàrem poder acabar).
Havent dinat, vam sortir tots a fora de la casa i ens vam asseure, unes dues centes persones, en uns bancs posats en cercle. Un xicot va fer de mestre de cerimònies per moderar i donar veu als diferents oradors: total, més de dues hores de sermons en ruandès acabats amb un ball i una pregària.
Tothom va estar molt content i ens van acomiadar efusivament donant-nos les gràcies per la nostra presència. Vam repartir uns globus a la quitxalla i vam continuar el viatge amb el cotxe, vam baixar la vall i van enfilar-nos a un altre turó, fins a Ruli.

Ja ens esperaven, i la mare Rosa, “missionera domínica del pare Coll”,  que és de Banyoles, ens va repartir les habitacions. Vam passejar una mica per estirar les cames i vam anar a sopar a la cantina: amanida, pollastre i fruita tropical. La Dolors ens va repartir fuet i torrons que portava des de  Vic.

Encara abans d’anar a dormir, la mare Rosa ens va convidar a uns balls que, jovent de l’orfenat, ens havia preparat per a nosaltres, a tall de benvinguda.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Et demanem que siguis respectuós amb aquest bloc que estar dedicat a missions