VIATGE RWANDA
QUART CAPÍTOL
Dijous, 1 de gener de 2015
QUART CAPÍTOL
Dijous, 1 de gener de 2015
Ens vam llevar d'hora i vam
esmorzar al pis de Mn. Canisius. Teníem feina per endavant o sia que vam marxar
ràpidament, parant abans de sortir de la capital per fer les últimes compres
per a la festa. Primer per una carretera asfaltada i després per una pista
forestal ens vam enfilar al poble de Mn. Celse, Musagara.
Vam arribar a tres quarts d’onze,
tot i que la missa era a dos quarts. L’església ja estava plena de gent,
almenys unes mil persones, amb una bona
xafogor tot i que amb les portes obertes passava un xic d’aire. La missa va
durar unes tres hores amb cants, balls i sermons generosos. La comunió donada
per dotze capellans va durar uns vint minuts. Ningú es va moure en tota
l’estona, només alguna mare treia, una estona a fora, algun nen que rondinava.
A la sortida tothom ens mirava
amb curiositat, però respecte. Vam saludar o tots els que vam poder i vam continuar a peu per un
camí, acompanyats per una munió de quitxalla, cap a la casa d’en Celse on hi
havia la celebració dels deu anys de sacerdoci del mossèn i quaranta de
matrimoni dels seus pares.
La casa familiar, prop del camí, consta
de tres o quatre cases de tàpia de planta baixa enmig del bosc i sota uns
plataners. Ens van fer entrar al menjador amb uns bancs i una petita taula.
Érem una trentena: els familiars més directes i nosaltres. L’altra gent es va
quedar a fora amb uns bancs. En total creiem que més de cent persones.
El menú era el mateix per tothom:
un plat fondo amb tota mena de verdures: patata, col, pèsols, espinacs, plàtan,
mongetes, arròs, manyoca... i un parell de tascons de carn de vaca. Per beure:
les habituals ampolles de coca-cola, fanta i cervesa i en uns pots de plàstic
la cervesa de plàtan feta per ells mateixos i que vam compartir entre tots. (La
Fina i jo vam compartir un plat i encara no ens el vàrem poder acabar).
Havent dinat, vam sortir tots a
fora de la casa i ens vam asseure, unes dues centes persones, en uns bancs
posats en cercle. Un xicot va fer de mestre de cerimònies per moderar i donar
veu als diferents oradors: total, més de dues hores de sermons en ruandès
acabats amb un ball i una pregària.
Tothom va estar molt content i
ens van acomiadar efusivament donant-nos les gràcies per la nostra presència.
Vam repartir uns globus a la quitxalla i vam continuar el viatge amb el cotxe,
vam baixar la vall i van enfilar-nos a un altre turó, fins a Ruli.
Ja ens esperaven, i la mare Rosa,
“missionera domínica del pare Coll”, que
és de Banyoles, ens va repartir les habitacions. Vam passejar una mica per
estirar les cames i vam anar a sopar a la cantina: amanida, pollastre i fruita
tropical. La Dolors ens va repartir fuet i torrons que portava des de Vic.
Encara abans d’anar a dormir, la
mare Rosa ens va convidar a uns balls que, jovent de l’orfenat, ens havia
preparat per a nosaltres, a tall de benvinguda.
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada
Et demanem que siguis respectuós amb aquest bloc que estar dedicat a missions