4 de maig de 2015

VIATGE RWANDA


TERCER CAPÍTOL

 



Dimecres, 31 de desembre de 2014
Ens vam llevar d ’hora perquè havíem d' arribar a Kigali per dinar. Esmorzàrem i, amb els cotxes, vam agafar la carretera en direcció al est. Vam passar per diversos pobles, sempre plens de gent.
A mig matí arribàrem al centre “Foyer de la Charité Nôtre Dame de Fàtima” de Remera. Està situat en un lloc meravellós, amb unes vistes al Parc Natural dels Volcans i a sobre del llac Ruhondo. Només uns pocs dies al any poden disposar d ’una visió clara dels volcans. Com sempre, hi havia calitja i només s’intuien els tres més orientals, presidits pel Muhabura de 4127 metres.
El lloc era tranquil i espaiós i no vam poder fer gaire soroll perquè hi havia un grup que feia exercicis espirituals. Vam passejar una bona estona pel entorn, presidit per un un “via crucis” i una esvelta imatge de la Mare de Déu de Kibeho. Aquesta Verge es va aparèixer a la població de Kibeho en els anys 1981 a 1989 amb el nom de Verge del Verb.
Tornàrem als cotxes i vam posar direcció a Kigali. Per la carretera ens vam aparèixer, de cop, un grup de monos que ens miraven amb sorpresa. Vam arribar al CNP de Kigali a l’hora de dinar, ens van tornar a assignar habitacions i vam dinar.


A la tarda, vam donar descans als nostres xofers i, guiats per Mn. Joan Casas vam anar a peu a veure una mica el centre de Kigali. Sembla ser que en dos anys ha canviat força: ara ja hi comença a haver-hi hotels, ambaixades i edificis oficials com per exemple la delegació de Nacions Unides.
Vam buscar la biblioteca de Càritas, que és una de les més grans de la capital, Quan la trobàrem, estava tancada fins dilluns. Aprofitàrem uns venedors ambulants per comprar uns mapes de Ruanda i vam tornar a casa xino-xano.
Uns amics de Mn. Canisius i de Mn. Joan ens van convidar a sopar. Ens vam posar els millors vestits i els cotxes ens deixaren a l’hotel restaurant Chez Landon on ja ens esperaven els nostres amfitrions el Sr. Josep i la seva esposa Anne Marie.
Fetes les presentacions, vam entrar i ens ja ens tenien preparat un menjador molt gran, amb la taula ben parada i un estol de cambrers. Encara van anar venint més convidats: el seu germà Athanase, familiars seus i l’Estefania que havia col·laborat, fa anys, amb Mn. Joan a la JOC.
Començàrem a sopar: primer hi havia uns canapès tipus “montadito”, rotllet de primavera... Després havien preparat en un buffet, unes safates amb el menjar típic de Ruanda: tota mena d’hortalisses: patates, mongetes, pèsols, arròs, pastanaga, plàtans, manyoca ... amb la salsa opcional. També tacs de carn de vaca. Per postres ens van donar macedònia de fruita tropical amb crema calenta.
Mentre sopàvem, va arribar l' Angelina Casanovas, que havia perdut l ’avió el primer dia. La van anar a buscar a l'aeroport els mossèns.
Vam fer una bona sobretaula i cap a les onze ens vam acomiadar i retornàrem al CNP. Era la nit de cap d’ any. I no vam deixar passar l ’oportunitat per cantar les campanades a les portes de les habitacions. Petons i abraçades, sense fred i amb màniga curta.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Et demanem que siguis respectuós amb aquest bloc que estar dedicat a missions