Benvolguts germans i germanes,
En l’actualitat encara hi ha molta gent que no coneix Jesucrist. Per això és tan urgent la missió ad gentes, en la qual tots els membres de l’Església estan cridats a participar-hi, ja que l’Església és missionera per naturalesa: l’Església ha nascut «per a sortir». La Jornada Mundial de les Missions és un moment privilegiat en què els fidels dels diferents continents es comprometen amb pregàries i gestos concrets de solidaritat per ajudar les Esglésies joves als territoris de missió. Es tracta d’una celebració de gràcia i d’alegria. De gràcia perquè l’Esperit Sant, enviat pel Pare, ofereix saviesa i fortalesa a aquells que són dòcils a la seva acció. D’alegria perquè Jesucrist, fill del Pare, enviat per evangelitzar el món, sosté i acompanya la nostra obra missionera. Precisament sobre l’alegria de Jesús i dels deixebles missioners voldria oferir una imatge bíblica que trobem a l’Evangeli de Lluc (cf. 10,21-23).
Són tres, les escenes que presenta sant Lluc. Primer, Jesús parla als deixebles, després es gira cap al Pare, i novament comença a parlar amb ells. D’aquesta manera Jesús vol fer partícips els deixebles de la seva alegria, que és diferent i superior a la que ells havien experimentat.
2. Els deixebles estaven plens d’alegria, entusiasmats amb el poder d’alliberar les persones dels dimonis. Però Jesús els adverteix que no s’alegrin pel poder que se’ls ha donat, sinó per l’amor rebut: «Perquè els vostres noms estan inscrits en el cel» (Lc 10,20). A ells se’ls ha concedit experimentar l’amor de Déu, i fins i tot la possibilitat de compartir-lo. I aquesta experiència dels deixebles és motiu de gratitud joiosa per al cor de Jesús. Lluc entén aquest goig en una perspectiva de comunió trinitària: «Jesús, ple de la joia de l’Esperit Sant», adreçant-se al Pare i glorificant-lo. Aquest moment d’alegria profunda brolla de l’amor profund de Jesús en tant que Fills vers el seu Pare, Senyor del cel i de la terra, el qual ha amagat aquestes coses a savis i entesos, i les ha revelades als senzills (cf. Lc 10,21). Déu ha amagat i ha revelat, i aquesta pregària de lloança es destaca per damunt de tot el revelar. Què és allò que Déu ha revelat i amagat? Els misteris del seu Regne, l’afirmació del senyoriu diví en Jesús i la victòria sobre Satanàs.
Déu ho ha amagat tot a aquells que estan massa plens d’ells mateixos i que pretenen saber-ho ja tot; a aquells que estan encegats per la presumpció pròpia i que no deixen espai a Déu. Hom pot pensar fàcilment en alguns dels contemporanis de Jesús, que ell mateix va amonestar en diferents ocasions, però es tracta d’un perill que sempre ha existit, i que ens afecta també a nosaltres. En canvi, els «senzills» són els humils, els pobres, els marginats, els qui no tenen veu, els qui estan cansats i oprimits, als quals Jesús ha anomenat «beneïts». Es pot pensar fàcilment en Maria, en Josep, en els pescadors de Galilea, i en els deixebles cridats als llarg del camí, en el decurs de la seva predicació.
3. «Sí, Pare, així t’ha plagut de fer-ho» (Lc 10,21). Les paraules de Jesús han d’entendre’s en referència amb el seu goig interior, on la benevolència indica un pla salvador i benèvol del Pare vers els homes. En el context d’aquesta bondat divina Jesús s’alegra, perquè el Pare ha decidit estimar els homes amb el mateix amor que ell té per al Fill. A més, Lluc ens recorda l’alegria similar de Maria: «La meva ànima magnifica el Senyor, el meu esperit celebra Déu que em salva» (Lc 1,47). Es tracta de la Bona Notícia que condueix a la salvació. Maria, portant dins el seu ventre Jesús, l’Evangelitzador per excel·lència, va a trobar Isabel i cantant el Magníficat exulta de goig en l’Esperit Sant. Jesús, en veure l’èxit de la missió dels deixebles i per tant la seva joia, s’alegra en l’Esperit Sant i s’adreça al seu Pare en pregària. En ambdós casos es tracta d’una alegria per la salvació que es realitza, perquè l’amor amb què el Pare estima el Fill arriba fins a nosaltres, i per obra de l’Esperit Sant, ens embolcalla, ens fa entrar en la vida de la Trinitat.
El Pare és la font de l’alegria; el Fill és la seva manifestació, i l’Esperit Sant, l’animador. Immediatament després de lloar el Pare, com diu l’evangelista Mateu, Jesús ens convida: «Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar. Accepteu el meu jou i feu-vos deixebles meus, que sóc mansuet i humil de cor, i la vostra ànima trobarà repòs, perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega, lleugera» (11,28-30). «L’alegria de l’Evangeli omple el cor i la vida dels qui es troben amb Jesús. Els qui es deixen salvar per ell són alliberats del pecat, de la tristesa, del buit interior, de l’aïllament. Amb Jesucrist sempre neix i reneix l’alegria» (Exhort. Ap. Evangelii gaudium, 1).
D’aquest encontre amb Jesús, la Maria Verge n’ha tingut una experiència singular i s’ha convertit en causa nostræ lætitiæ. I els deixebles per part seva han rebut la crida a estar amb Jesús i a ser enviats per ell per a predicar l’Evangeli (cf. Mc 3,14), i així es veuen curulls d’alegria. Per què no entrem també nosaltres en aquest torrent d’alegria?
4. «El gran risc del món actual, amb la seva oferta de consum múltiple i aclaparadora, és una tristesa individualista que brolla del cor còmode i avar, de la recerca malaltissa de plaers superficials, de la consciència aïllada» (Exhort. Ap. Evangelii gaudium, 2). Per tant, la humanitat té una gran necessitat d’aprofitar la salvació que ens ha portat Crist. Els deixebles són els qui es deixen agafar cada vegada més per l’amor de Jesús i marcar pel foc de la passió pel Regne de Déu, per a ser portadors de l’alegria de l’Evangeli. Tots els deixebles del Senyor estan cridats a conrear l’alegria de l’evangelització. Els bisbes, com a principals responsables de l’anunci, tenen la tasca de promoure la unitat de l’Església local en el compromís missioner, tenint en compte que l’alegria de comunicar Jesucrist s’expressa tant en la preocupació d’anunciar-lo en els llocs més llunyans com en una sortida constant cap a les perifèries del territori propi, on hi ha més persones pobres que esperen.
A moltes regions escassegen les vocacions al sacerdoci i a la vida consagrada. Sovint el motiu d’aquesta situació és que a les comunitats no hi ha un fervor apostòlic contagiós, per la qual cosa els manca entusiasme i no desperten cap atractiu. L’alegria de l’Evangeli neix de l’encontre amb Crist i del fet de compartir amb els pobres. Per tant, animo les comunitats parroquials, associacions i grups a viure una vida fraternal intensa, basada en l’amor a Jesús i atenta a les necessitats dels més desfavorits. On hi ha alegria, fervor, desig de portar Crist als altres, sorgeixen les vocacions veritables, entre les quals no s’han d’oblidar les vocacions laïcals a la missió. Fa temps que he pres consciència de la identitat i de la missió dels fidels laics en l’Església, així com del paper cada vegada més important que ells estan cridats a fer en la difusió de l’Evangeli. Per aquesta raó, és important proporcionar-los la formació adequada, amb vista a una acció apostòlica eficaç.
5. «Déu estima el qui dóna amb alegria» (2Co 9,7). La Jornada Mundial de les Missions és també un moment per a revifar el desig i el deure moral de la participació joiosa de la missió ad gentes. La contribució econòmica personal és el signe d’una oblació d’ells mateixos, en primer lloc al Senyor i després als germans, perquè la nostra ofrena material es converteix en un instrument d’evangelització de la humanitat que es construeix sobre l’amor.
Estimats germans i germanes, en aquesta Jornada Mundial de les Missions el meu pensament s’adreça a totes les Esglésies locals. No deixem que ens robin l’alegria de l’evangelització! Us convido a submergir-vos en l’alegria de l’Evangeli i a nodrir un amor que il·lumini la vostra vocació i missió. Us exhorto a recordar, com en un pelegrinatge interior, el «primer amor» amb què el Senyor Jesucrist ha encès els cors de cadascú, no per un sentiment de nostàlgia, sinó per a perseverar en l’alegria. El deixeble del Senyor persevera amb alegria quan està amb ell, quan fa la seva voluntat, quan comparteix la fe, l’esperança i la caritat evangèlica.
Adrecem la nostra pregària a Maria, model d’evangelització humil i alegre, perquè l’Església sigui la llar de molts, una mare per a tots els pobles, i faci possible el naixement d’un món nou.
Francesc
Vaticà, 8 de juny de 2014, Solemnitat de Pentecosta
