Nadal ja es aquí

  • CONCURSO INFANCIA MISIONERA 2024


    Comparto lo que soy
  • EJERCICIOS ESPIRITUALES 2023


    Termina el año en la cuna del patrón de las misiones
  • MEMORIA DE ACTIVIDADES


    Mira todo lo que hicimos en 2022
  • MEDITACIÓN DIARIA


    ¡Reza con nosotros por las misiones!
  • SUPERGESTO


    La revista para jóvenes, ahora en formato 100% digital

19 de novembre del 2013

Testimoni missioner

Guatemala, un país de molts contrastos. D’uns paisatges on un es queda meravellat de la varietat de colors, que es presenten al davant. Però sobretot el que més impressiona és la seva gent: el poble Maia, un poble mil·lenari, de costums i llengües diverses, un poble que ha lluitat i segueix lluitant per aconseguir viure la seva dignitat de poble i poder tenir una vida digne. 


Aquest país multicolor és el que em va acollir fa trenta-quatre anys quan jo vaig arribar. Tot era nou per a mi: persones, costums, manera de veure la vida, la relació entre ells, ... en fi, que poc a poc vaig haver d’anar entrant en aquest món on jo hi havia de compartir la meva vida. 

Les Germanes Dominiques de l’Anunciata tenim en aquest país sis comunitats i col·legis on compartim la nostra vida amb els indígenes maies. És una tasca engrescadora ja que poder fer possible que molts nens i nenes, nois i noies puguin estudiar amb les condicions de vida que ells tenen, és tot un repte. 

El lloc on ara estic és ben bé a la selva: a dotze hores de la capital, on els mitjans per arribar-hi són molt precaris. Són camins de difícil accés que durant les últimes tres hores es fan interminables. Al final arribem a la aldea de Lancetillo, la zona Reina, que és un paratge on hi ha al voltant vuitanta-cinc aldees, en les quals la gent viu en unes condicions molt difícils tan a nivell econòmic, d’habitatge i en el camp de la salut. 

Sempre hem pensat que l’educació és un dels camins més segurs pel desenvolupament d’un poble i per això nosaltres treballem per aconseguir-ho. 
La nostre missió és evangelitzar a través de l’educació i que els valors de l’Evangeli penetrin ben endins dels nostres alumnes, els quals tard o d’hora seran nous agents de canvi de la seva societat. La nostre escola acull al voltant de tres-cents nois i noies, molts dels quals, ja que viuen molt lluny, es queden interns amb nosaltres; d’altres caminen cada dia una hora per venir a estudi i uns pocs també són de la nostre aldea. Fan els estudis de secundària, batxillerat i magisteri, i parvulari. Com que són molt escassos els recursos tenim ajudes de l’exterior per donar beques als nois i noies i fer possibles els nostres objectius. 

També treballem a la parròquia, ajudem a la promoció de la dona, fem cursos als catequistes i acompanyem grups de joves. 

A la meva comunitat som quatre germanes: tres de les quals són maies i jo. Vivim amb il·lusió per transmetre la Bona Notícia allà on ens toca cada dia estar. 

A la nostre parròquia tenim el privilegi d’acollir les despulles d’un màrtir, les del P. Juan Alonso Fernández, que en temps de la guerra, als anys vuitanta, va ser assassinat per l’exèrcit pel sol fet de portar la paraula de Déu i ajudar a la gent. Això fa que per a nosaltres i per tot el poble sigui un referent important a l’hora de viure la nostre fe. La gent li té una gran estima i el tenen present en molts moments. I com ells molts d’altres que varen donar la vida per la seva fe: catequistes, homes i dones que amb molta valentia varen viure el martiri per defensar la veritat i la justícia. 

Dono gràcies a Déu que em permet compartir la meva vida en aquest país i col·laborar a estendre el seu Regne. 

Gna Mª Teresa Malagarriga