Aquest fenomen en els darrers anys ha crescut considerablement, cosa que està contribuint a la nova evangelització tant en els països de missió com en els nostres països occidentals.
Una de las característiques del voluntariat missioner és la seva gratuïtat, doncs tal i com comentava Fernando Giménez, vicepresident d’Assumptes Econòmics de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), la gratificació econòmica trenca la relació de voluntariat.
Malgrat que els voluntaris creuen que van a evangelitzar, sovint passa que són ells mateixos qui tornen evangelitzats de la missió. Per això alguns missioners, com el mossèn de la OCSHA Patricio Larrosa, missioner a Hondures, no exigeix cap condició per a ser voluntari missioner, ja que es planteja la missió com una manera d’evangelitzar també els propis europeus.
D’altra
banda, el voluntariat missioner no està integrat només per les persones que en
un determinat moment decideixen anar als territoris de missió, sinó per un grup
nombrós d’adults, joves i nens que fan animació missionera a les escoles,
parròquies, delegacions de missions, etc. Alhora també molts missioners que han
deixat la missió per raons d’edat o malaltia, al tornar es converteixen en
voluntaris missioners al servei de l’animació en les seves pròpies diòcesis.
Finalment,
durant l’Assemblea s’ha coincidit en la importància que té aquesta “sembra” del
voluntariat missioner per a les vocacions missioneres “ad vitam”. Com va dir el
delegat de missions de Pamplona, José María Aicua, “les ànimes de Déu han estat
cultivades per ànimes de Déu”.