El
senyor bisbe Romà Casanova presidia per Cap d’Any una petita expedició
de dotze persones a Ruanda. Com que les vivències de pregària van ser
profundes i les trobades significatives, hem pensat que valia la pena de
compatir-les. Forçosament les hem de reduir i per això n’escollim tres.
Una visita pastoral plena de color
El
30 de desembre érem a Kagugu, Kigali. Professava els vots perpetus la
germana Èrica, ru-andesa, formada al monestir de les Sagramentàries de
Vic. L’església del lloc, de planta rodona, era ple-na a vessar.
Presidia l’arquebisbe de Kigali, Mons. Thaddée, acompanyat del bisbe
Romà i una dotze-na de clergues. Els cants, ben ritmats, les danses,
piadoses, i les lectures, devotament escoltades, duraren tres hores, que
passaren lleugeres com el vol d’un ocell tropical. Els tres punts
foren: el sermó de l’arquebisbe, centrat en la festa de la Sagrada
Família. Fou bonica l’al·lusió a la gran família universal, simbolitzada
per membres ruandesos i vigatans. També la professió de l’Èrica, feta
en ruandès i en català, expressió de comunió fraterna internacional. Oi
més, també hi eren presents a primera fila les dues altres comuni-tats
de Kagugu: les Dominiques de l’Anunciata i les Carmelites actives
d’Oriola. Les paraules del bisbe Romà, al final de la missa, dites en
francès, subratllaren la riquesa i la bellesa de l’Església catòlica,
que ens permet de sentir-nos a casa onsevulla del món que preguem junts.
Al final de la visita, animava la germana Lurdes, que va re-nunciar a
ser priora del monestir de Vic per fundar a Kigali, amb totes les
dificultats que això suposa, als seus setanta-cinc anys: «Confia en la
providència i bon ànim; tu ets la meva missionera.» .
II. Pelegrinatge al santuari marià de Kibeho En
els anys 1982·83, la Verge Maria s’aparegué a tres adolescents
estudiants ruandeses. Ho féu a l’estil africà: amb molta senzillesa,
venint sovint i parlant llargues estones. Començà al dormitori del
col·legi, ara capella de les Aparicions, amb aquest missatge:
«Convertiu·vos, pregueu i féu penitència.» Aquest lloc, un dels més
pobres de Ruanda, com deia el seu bisbe, Mons. Agustí Misago, fou
escollit per la Mare de Déu per a mostrar·nos la seva sol· licitud
maternal, dotze anys abans del tràgic conflic· te civil. La Mare volia
evitar els sofriments dels seus fills. Aquestes són les úniques
aparicions reconegu· des pel seu bisbe en tota l’Àfrica subsahariana.
Els tres punts forts del pelegrinatge foren: el ro· sari meditat, tot
fent hores de cotxe cap al sud país; la santa missa, oferta a la capella
de les Aparicions al peu del florit pessebre ruandès; l’entrevista amb
la vident Natalie, que ara té uns quaranta anys. La Verge li encomanà
que es quedés a Kibeho per a en· senyar a pregar i a fer penitència. El
qui ens acompa· nyava, Mn. Valens, ens digué: «Quan dejuna, sobre· tot
per Quaresma, sempre se li nota molt. És com l’imant de molts pelegrins
que vénen de tot el país i també de tot el centre d’Àfrica.»
III. Visita a la nostra antiga missió
Visitàrem
Muhondo, Ruli, Rwankoba i Munyana, per aquest ordre. Rwankoba ens
acollí en nom de totes; de fet, és la parròquia que engendrà les al·
tres tres. Ruanda por fundar parròquies regularment perquè són molt
grans i habitades, ho desitgen amb deler, tenen molta fe i hi ha moltes
vocacions. Mn. Josep M. Pujol em deia fa poc que del territori de
Rwankoba n’han sortit uns vint capellans i unes trenta monges.
Els
punts forts de la visita foren els següents. La missa solemníssima del dimecres
2 de gener. Quan arribàrem, a 2/4 de 10, ja ens esperaven, omplint la llarga
església, cantant i dansant. Fou una eucaristia viva, orant, joiosa. El rector,
Mn. Valens, agraí a la diòcesi de Vic, representada pel bisbe Romà, els
quaranta anys d’ajuda pels nou missioners diocesans. La festa del migdia tingué
lloc a l’aire lliure, sota un sol que ho feia brillar tot. Hi hagué danses
tradicionals i tambors. «Veient el conjunt —ens deia un membre del grup— es veu
la consolidació del teixit eclesial, fruit del treball dels missioners
vigatans. Se n’hauria d’escriure la història. No s’hi ha pensat?.» L’àgape de
Cap d’Any aplegà una trentena de religiosos i les forces vives de la comunitat.
Molt familiar, és el moment adequat per a presentar la seva salutació i fer una
demanda. També, tot passant pels diferents llocs, saludàrem alguns familiars
dels capellans ruandesos que ens ajuden al bisbat: el pare de Mn. Eustaqui
(Sant Feliu Sasserra), la mare del seminarista Jean de Dieu i la mare de Mn.
Valens (Sant Pere de Torelló), una velleta de vuitanta-nou anys. Deia: «Qui
m’havia de dir a mi, que de petita tenia por dels blancs, i que ara vinguessin
a casa meva? Estic tant contenta que em posaria a ballar.» Expressà el sentit
de tota la visita.
VIATGE A RWANDA - GENER 2013
Mn. Joan Casas Griera
