19 GENER

 Jo crec que no som conscients del bé que pot fer als nostres infants i adolescents l' espiritualitat de la Infància Missionera. El proper 19 de gener celebrarem la seva Jornada a Espanya. El bisbe que la “va inventar” i va promoure, Mons. de Forbin-Janson, volia, a través d'aquesta Obra, fer descobrir els petits que ells també eren responsables que Jesús fos conegut i estimat per tots aquests nens que, malauradament, encara no han tingut la possibilitat de sentir de l'amor de Déu .

Els infants han de saber que l'Església també en depèn i que la tasca fonamental que l'Església realitza, que és l'evangelització, és seva, és part del compromís d'amor amb Jesús. Per això, si el passat 2024 el lema era “Comparteixo el que sóc”, aquest any, per donar-li continuïtat, proposem “Comparteixo el que tinc”. El nen, l'adolescent, el jove, com l'adult o el gran, pot i ha de compartir allò que és: la seva fe, el seu amor a Déu i al proïsme, la seva pertinença a l'Església… I pot i ha de compartir també allò que té : la seva alegria, la seva pregària, el seu afecte i també, com no?, la seva aportació econòmica.

Evidentment, si l'ajuda monetària que podem oferir des d'Espanya als territoris de missió fos exclusivament allò que els nens poden aportar, el nostre suport seria molt petit. Per això comptem també amb el que es recapta a les parròquies, el que aportem els adults…; i és important, sens dubte. Però , a més d'una alegria, és fonamental veure com els més petits també se senten part d'aquesta campanya; i, quan se'ls involucra, entenen molt bé que l'Església, en aquest cas, les missions, no en pot prescindir i del que ells poden aportar. No és tant la quantitat, i aquesta és una cosa important: és la qualitat. Com deia santa Teresa de Calcuta, “fer coses petites amb un gran amor”.

“Comparteixo el que tinc” és descobrir els nens que no és indiferent que ajudin o no, que resin o no, que animin els altres a participar de la Jornada o no… Déu vol, sens dubte, comptar amb ells i valora cada gest i cada acte de generositat que puguin oferir, per petit que pugui semblar.

Per això he començat dient com n'és d'important i el bé que pot fer el carisma de la Infància Missionera en la formació i educació cristiana dels nostres nens i nenes. És implicar-los en la universalitat de l´Església, que s´estén molt més enllà de les nostres parròquies, col·legis i grups de fe. És mostrar-los la realitat de tants nens i nenes que hi ha al món, que no tenen les oportunitats ni les facilitats de viure la seva fe, la seva vida cristiana, la seva pertinença a l'Església que tenim a les nostres ciutats i pobles. És ajudar-los a descobrir que també en depèn que l'evangelització continuï avançant i aprofundint-se en els llocs més recòndits i insospitats.

En definitiva, és contribuir a forjar cristians autèntics, amb cor universal, amb visió d'eternitat, amb ideals de grandesa. Molts dels actuals missioners que estan evangelitzant a Àsia, Oceania, Àfrica o Amèrica van descobrir la seva vocació missionera per la participació en les campanyes i activitats desenvolupades amb motiu de la Jornada d'Infància Missionera. No es tracta, doncs, d'una mera col·lecció econòmica: és una manera d'entendre's com a cristià, que tant de bo molts haguéssim tingut l'oportunitat de descobrir quan érem nens; és una manera de comprometre's amb els qui, com ells, són nens plens de grans desitjos i il·lusions; és una concreció del mandat nou del Senyor, “com jo us he estimat, estimeu-vos també els uns als altres” (Jn 13,34), i, com Jesús concretava, de donar aquest got d'aigua a un nen que té set (cf. Mt 10,42).

Cal fer un afegit a tot el que hem dit fins ara, i és que els nens, que capten tot això molt bé, poden ser els apòstols d'aquesta manera d'entendre's un cristià a si mateix entre els pares i germans, entre els oncles i els veïns … perquè són transmissors del que ells viuen, del que ells han après i han comprès. La responsabilitat dels cristians per l'evangelització pot començar pels infants, que portaran a casa seva aquesta convicció i aquest compromís. Al final, no és només una qüestió d'una Jornada: és una ajuda per transformar la societat en què vivim, tan individualista o, com li agrada dir a Francesc, tan autoreferencial, en un lloc de solidaritat, de preocupació pels altres, de desitjos de fer present Déu al nostre món…; i aconseguir-ho començant pels més petits!