23 de gener del 2026

Reunió Delegats de Catalunya de Missions

TROBADA DEL SERVEI INTERDIOCESÀ DE MISSIONS DE CATALUNYA 


 La reunió a Tarragona posa el focus en la realitat missionera i en projectes conjunts I compartits entre les diòcesis Tarragona, gener de 2026. Els dies 21 i 22 de gener, el Santuari de la Mare de Déu de Loreto (Tarragona) ha acollit la trobada del Servei Interdiocesà de Missions de Catalunya (SIM), que ha reunit les delegacions i secretariats diocesans de Missions i Cooperació entre les Esglésies de Catalunya. La trobada, presidida per Mons. Josep-Lluís Serrano, bisbe d’Urgell i bisbe referent de Missions de la Conferència Episcopal Tarraconense, ha tingut com a finalitat reforçar la coordinació interdiocesana, compartir l’estat de situació de la realitat missionera i avançar conjuntament en línies de futur en l’àmbit de l’animació i la cooperació missionera. La jornada de dimecres es va iniciar amb la lectura de les actes del martiri de sant Fructuós a l’amfiteatre de Tarragona, com a expressió de comunió amb les arrels de l’Església. Posteriorment, al Santuari de Loreto, s’obrí un espai de treball amb la presentació de l’estat de la situació de cada delegació diocesana. Aquest treball ha permès posar en comú la realitat actual, els reptes presents i les perspectives de futur. Més tard es van valorar les iniciatives portades a terme durant el passat Advent i Nadal, en clau missionera, a través d’activitats com Sembradors d’Estrelles que van tenir lloc a unes quantes diòcesis. També va ser moment per la revisió de la celebració de la Jornada de la Infància Missionera (18 gener). També es van posar les bases per a la planificació d’una nova edició del Tren Missioner 2026 a celebrar a l’octubre i que és una proposta conjunta amb voluntat de reforçar la sensibilització missionera a les diòcesis catalanes. La celebració de l’eucaristia a la catedral de Tarragona, durant la festivitat de St. Fructuós, va cloure la jornada de dimecres, amb una homilia en què Mons. Serrano va subratllar la importància del testimoni, el martiri, la comunió i la missió viscuda com a Església enviada. La jornada de dijous es va centrar especialment en la realitat dels missioners i missioneres vinculats a les diòcesis catalanes. En aquest sentit, es va posar en valor de l’acompanyament pastoral i humà que ofereixen les delegacions de missions. També es van posar de relleu les diverses bones pràctiques existents, així com els reptes de futur, especialment pel que fa al relleu generacional, la comunicació amb les comunitats d’origen i el seguiment i suport als missioners. Un altre dels punts destacats ha estat el treball entorn de les experiències missioneres, tant les que ja s’estan duent a terme a les diòcesis com les possibilitats d’impulsar projectes compartits. En aquest sentit, s’han valorat iniciatives com visites als missioners i missioneres, les experiències d’estiu, la participació de seminaristes així com propostes formatives, amb la voluntat d’afavorir una vivència missionera que ajudi a enfortir la fe, la consciència eclesial i el compromís solidari. La trobada també ha servit per revisar el calendari anual, compartir informació sobre els treballs dels darrers Consells Nacionals de les Obres Missionals Pontifícies i consolidar espais de col·laboració estable entre les delegacions. La trobada va finalitzar amb un dinar de germanor, amb la presència de l’arquebisbe de Tarragona, Mons. Joan Planellas, reafirmant el compromís de les diòcesis catalanes amb una missió viscuda en clau de comunió, corresponsabilitat i cooperació entre les Esglésies.

Delegacions de Missions Catalunya

13 d’octubre del 2025

Testimoni Missioner Domund 2025 Bisbat Vic

 

1-Nom I cognoms , on va néixer

Em dic Joan Font Gumfaus cmf

Vaig néixer a Sant Pere de Torelló, i sóc el segon del dotze germans, els pares eren el Pere i la Maria. A casa a més d’una mica de pagesia, teníem un taller de tornaria de fusta, on hi treballaven les meus germans, jo hi vaig aprendre algunes coses, però vaig anar al seminari i es va acabar el meu aprenentatge...

 

2-Com neix la vostre Vocació.

La meva vocació missionera neix a casa enmig de la família que vivia força intensament la fe i la pràctica cristiana-religiosa, amb la participació setmanal a l’Eucaristia, i devocions que practicàvem a casa, el Rosari diari, el mes de Maria, la visita al Santíssim i que els pares ens anaven inculcant.

Ja de petit sempre vaig sentir una inclinació a ser capellà, missioner, no tenia pas cap altre ideal. De tal manera que els pares m’acompanyaren, ja amb 10 anys, al Santuari de la Gleva, allí amb una colleta de nens, es va anar desvetllant en mi aquest desig.

Però recordo sempre que a casa va ser el bressol de la meva vocació.

 

3-Com van ser els seus anys de missionera i on ?

Ja amb 17 anys vaig iniciar el noviciat amb els Claretians a Vic professant com a  Missioner Claretià un any després, 1960. Els primers anys var ser a Solsona i Cervera on hi teníem els seminaristes, filosofia i primers anys d’estudis primaris respectivament. Jo però estava al servei de l’alimentació de tota la colla. Així vaig passar una colla d’anys, fins que portat pels meus anhels missioners vaig iniciar una etapa de treball pastoral juvenil vocacional a Catalunya a petició dels meus superiors. Va ser quan vam iniciar el centre juvenils del casal Claret a Vic, acompanyament dels grups d’Hora 3 i creació de nous.

Durant aquesta anys vaig fer una curta experiència missionera al Camerun que va ser l’inici d’un treball més llarg a la selva Amazònica al Brasil.

Allí la meva tasca va ser el treball d’iniciació i acompanyament dels joves seminaristes diocesans, pastoral juvenil i un centre que vam crear per a nens i joves que afavorís els eu desenvolupament humà, intel·lectual i d’aprenentatge d’un ofici apartant-los de drogues, delinqüència, i prostitució. Aquest centre dit “DESPERTAR” encara avui, trenta anys després, continua oferint els seus serveis.
Va ser allí que el Sr. Bisbe em va demanar si volia ordenar-me de Sacerdot, després d’un discerniment i compartir-ho amb la comunitat ho vaig acceptar.

Tornat  a Catalunya, la meva tasca ha estat de treball pastoral en parròquies i col·legis. A Valls a més del treball pastoral vam treballar a nivell social per a acollir immigrants i pobres de la població a través d’un menjador social que en diem LA TAULADA que encara avui continua oferint els seus serveis diversos

 

4-Com veu la Missió avui i  què significa per un Missioner  la jornada del Domund.

La Missió avui no és pas gens fàcil, estem immersos enmig del Sínode que ens demana la participació de tots. Crec que les comunitats cristianes, veig que la majoria força adormides, necessiten un desvetllament, fer un esforç col·lectiu de tots i entre tots d’escoltar com l’Esperit ens demana d’estar atents als nous signes que ens acompanyen.

Hem de viure engrescats i engrescadors, ser arriscats i agosarats, ser acollidors i alhora dialogant amb la societat. Saber veure què estem oferint com a comunitat i amb quin llenguatge ho estem fent i que caldrà renovar-lo.

DIADA DEL “DOMUND” 2025 – MISSIONERS D’ESPERANÇA ENTRE ELS POBLES

 

En arribar a aquest dia, com cada any, se’ns recorda la nostra missió com a cristians. A les nostres oïdes i al nostre cor, avui hi ressonen les paraules  del Papa Francesc, que enguany, amb el lema que va escollir, ens diu personalment: SIGUES MISSIONER D’ESPERANÇA ENTRE ELS POBLES.

Sentir-se missioner és sentir-se enviat per anar per tot el món a portar la Bona Nova de l’Amor de Déu, envers tota la Humanitat.

El temps que ens toca viure és de molta dificultat: forta crisi econòmica, refredament religiós, pèrdua de valors, consumisme exagerat, fam, guerres i enfrontaments a tots nivells... I tot això pot fer-nos sentir angoixats i amb pocs ànims, però Jesús ens surt al pas i ens diu: “No tingueu por!!” (Mt 14, 27). PER AIXÒ ÉS TAN IMPORTANT SER PORTADORS D’ESPERANÇA.

Tot pot canviar. Tot pot millorar... Jesús ens crida a ser missioners. Confia en nosaltres, perquè ens estima i hi creu. Les seves paraules de: “Jo estaré amb vosaltres dia rere dia, fins a la fi dels temps” (Mt 28, 20), són la gran força de la nostra esperança per fer el camí.

Jesús es va sentir sempre com a enviat del Pare i va testimoniar amb la seva vida la Bona Nova salvadora per a tota la Humanitat. La Paraula de Jesús, el seu Evangeli, per ser humana i divina, no resta reclosa en el temps, és oberta. Per tant, té vigència actual, fins a la fi del món.

Avui recordem, especialment, els missioners i missioneres escampats arreu de la terra. Un dia van sentir la crida del Senyor. Van deixar-ho tot per anar a països llunyans, a portar la Bona Nova que Jesús ens va anunciar, de part del Pare.

La tasca dels missioners i missioneres no és fàcil. Molts i moltes són perseguits en el seu treball de proclamar l’Evangeli i en la defensa dels Drets Humans.

Que siguem generosos en la nostra almoina. És molt el que es necessita i molta la feina a fer, i que no hi manqui tampoc la nostra pregària.

No ens defraudem a nosaltres mateixos i responguem -com cal- a la crida de ser MISSIONERS D’ESPERANÇA ENTRE ELS POBLES. Això és estimar de debò, des del fons del cor, i això és fer present Jesús al món.

Delegacions de Missions de Catalunya