21 de maig del 2026

Jornades Nacionals de Delegats Diocesans de Missions i Assemblea Nacional de les Obres Missionals Pontifícies 2026


 

       Jornades Nacionals de Delegats Diocesans de Missions i


Assemblea Nacional de les Obres Missionals Pontifícies 2026

 

 

Els dies 12, 13 i 14 de maig s’han dut a terme a Madrid les Jornades Nacionals de Delegats Diocesans de Missions i l’Assemblea Nacional de les Obres Missionals Pontifícies.

 

Hi han participat els bisbes de la Comissió Episcopal per a les Missions i la Cooperació amb les Esglésies: Joseba Segura, bisbe de Bilbao i president de la comissió; Arturo García, bisbe auxiliar de València, i Josep-Lluís Serrano, bisbe d’Urgell. També hi han assistit vuit delegats de les diòcesis de Catalunya i més de cinquanta procedents de diverses diòcesis d’Espanya.

 

Enguany la reflexió s’ha desenvolupat al voltant del lema: “La missió es el meu tema”. La conferència inaugural, titulada “El bateig de Jesús al Jordà. El bateig i la vocació missionera”, va anar a càrrec del bisbe Giovanni Pietro dal Toso, Nunci a Jordània i Xipre. Aquesta ponència va ser una invitació per tornar a veure el baptisme com l’inici del camí cristià que s’ha anar desenvolupant durant tota la vida perquè dona suport a la missió de cristià.

 

Ens va alegrar també el testimoniatge del vídeo “Sagarmínaga,  l’home del Domund”, que ens va  presentar la figura del primer director de les Obres Missionals Pontifícies fa cent anys i que ens recorda la necessitat que avui continua present: organització i creació d’equips per a difondre la missió per tot arreu.

 

Dimecres 13 al matí vam començar amb la conferència “L’animació missionera” a càrrec del P. Eduardo Tchipolo, president de l’SCAM. Ens va recordar els models d’animació missionera a llarg del temps i la necessitat de fer canvis que ens ajudin al diàleg i a una evangelització arrelada en el món d’avui.

 

A la tarda, es va obrir un espai de reflexió en grup sobre la realitat de l’animació missionera a les diverses diòcesis, ha estat una estona de reconeixement de tots els esforços que es fan des de les delegacions per mantenir viva aquesta pasió missionera.

La jornada es va tancar amb una espai de pregaria davant del Santíssim amb paraules del Papa Lleó XIV.

 

L’últim dia, dijous 14, es va dedicar a la presentació del Domund 2026 per part de Mn. Joan Soler, vicari general de Girona. Va destacar el missatge del Sant Pare Lleó XIV per a la Jornada Missionera Mundial 2026, amb el lema “U en Crist, units en la missió ”, que ens recorda que som comunitat de cristians perquè estem units a Crist per a la missió. La cloenda va estar marcada per diverses informacions relatives a l’àmbit de les Obres Missionals Pontifícies.

 

 

20 d’abril del 2026

VOCACIONS NATIVES

 26 abril: dues Jornades vocacionals

El IV Diumenge de Pasqua, "diumenge del Bon Pastor", l'Església a Espanya celebra dues Jornades vocacionals de forma conjunta:

Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions. De caràcter universal, pretén suscitar en tots els joves la pregunta per la seva vocació, i que l'Església promogui les vocacions cristianes amb la pregària i l'acompanyament. Està organitzada pel Servei de Pastoral Vocacional de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), la Conferència Espanyola de Religiosos (CONFER) i la Conferència Espanyola d'Instituts Seculars (CEDIS).

 

Jornada de Vocacions Natives. Busca sostenir les vocacions al sacerdoci i la vida consagrada que sorgeixen als Territoris de Missió, perquè cap es quedi frustrada per manca de recursos. Per això, a més de l'oració, promou la col·laboració econòmica. Està organitzada per Obres Missionals Pontifícies (OMP).

 

Les dues Jornades comparteixen un mateix cartell i un mateix lema: "Tots preguem per tots".

Els materials conjunts de les Jornades es troben a la web www.paraquiensoy.es

Els específics de Vocacions Natives són a www.vocacionesnativas.es

Què són les vocacions natives?

Són les persones cridades a la vocació sacerdotal o religiosa als Territoris de Missió.

Són el present de les Esglèsies locals. Elles porten l'Evangeli al seva gent

Són el millor llegat dels missioners. És el fruit del testimoni, que s'encarna en una cultura.

Representen el futur de l´Església. La seva formació assegura la solidesa de l'Església catòlica i universal.

Com les ajuda l´Església?

Molt sovint, les vocacions natives tenen serioses dificultats per seguir endavant en la seva formació per problemes econòmics. L'Obra Pontifícia de Sant Pere Apòstol –una de les quatre Obres Missionals Pontifícies (OMP)– va néixer perquè cap vocació es perdés per falta de mitjans. El Papa va assumir aquesta iniciativa com a pròpia fa més de 100 anys, i és la llera oficial de la Santa Seu per sostenir les vocacions natives de tot el món.

Una Església particular no es pot constituir en una Església implantada, forta, fins que no compta amb vocacions sacerdotals i religioses pròpies. Per això, recolzar les vocacions natives és una aposta pel futur de la missió
Comunicació OMP.

17 d’abril del 2026

Viatge Papa Lleó XIV a Argelia

 He trobat fantàstica la Noticia sobre el papa  que fa OMP  del Viatge a Argelia . 

La hermana Carmen de las Hermanitas de los Pobres: el Papa nos ha emocionado

  • On 16 de abril de 2026

OMPRESS-ARGELIA (16-04-26) La hermana Carmen María de Justín, una religiosa española de las Hermanitas de los Pobres, ha recibido al Papa en su “casa”, el hogar de acogida para mayores de Annaba. A las Obras Misionales Pontificias que han hablado con ella les ha transmitido su emoción por el respaldo y agradecimiento del Pontífice.

El mismo León XIV, en el viaje de Argelia a Camerún, ha manifestado a los periodistas que le acompañan su gratitud por el testimonio a la Iglesia de Argelia, “pequeña pero muy significativa”. Un viaje y una visita verdaderamente benditos, “una maravillosa oportunidad para seguir tendiendo puentes y promoviendo el diálogo”. Un diálogo que se hace en el día a día, en las relaciones y en los encuentros. Es lo que llevan haciendo siglo y medio las Hermanitas de los Pobres en el hogar de acogida para mayores de Annaba, la antigua Hipona, al lado de la Basílica de San Agustín.

La hermana Carmen María explicaba que ellas son la única congregación religiosa en Annaba, una ciudad muy grande, en la que ellas son esa presencia de diálogo y, sobre todo, por su dedicación, de amor y cariño. La presencia de la Hermanitas se remonta a 1886, cuando se comenzó a construir la misma basílica. Para ella, la visita del Papa ha sido “una sorpresa muy grande porque también nos permitió que cada hermanita nos acercáramos a él”. Ella fue la primera y le dio como regalo unos ornamentos de parte de la Madre General. Al hablarle en español, el Papa le respondió en la misma lengua con mucha alegría. Después se acercó a los enfermos. “Fue maravilloso y se emocionó al verlos”, explica la religiosa. Son un total de 41, “todos musulmanes, salvo una cristiana” y reconoce que “fue la locura”

También cuenta que “los argelinos se han volcado con el Papa”. Les ayudaron a preparar el encuentro con León XIV, durante semanas las ha visitado el representante del alcalde, por si necesitaban algo. Ellos, los argelinos han sido los que ha preparado el comedor de los ancianos, la sala más grande del hogar, para recibir al Papa. Pusieron además en el patio carpas enormes, que han venido muy bien, ante las intensas lluvias. “Y han venido muchísimos; nuestra casa estaba llena, llena, de musulmanes”.

Cuando se le pregunta qué ha significado esta visita para ellas, como religiosas y misioneras, dice ha sido “una recompensa muy grande a nuestro trabajo. Es verdad que nuestro trabajo es desinteresado y trabajamos verdaderamente por Dios”. Pero también es cierto, señala, que “vivir en un ambiente musulmán no es fácil porque no lo podemos manifestar”. Aún así cuenta cómo viven en el día a día, respetando las fiestas musulmanas, y teniendo en la casa una mezquita para los residentes, “para que ellos puedan ir a rezar lo mismo que nosotras, en nuestra pequeña capilla”. Por eso, “la visita nos ha entusiasmado, nos ha dado ánimo para continuar”. De todas formas, reconoce, que en Annaba a las hermanas “nos quieren muchísimo, muchísimo, a cada momento”. La visita, añade, “nos ha animado a continuar nuestra misión apostólica en este país musulmán, nos ha agradecido nuestra entrega y nos ha animado a una vida de oración profunda para poder trasmitir todo lo que nosotros recibimos del Señor”.