TROBADA DEL SERVEI INTERDIOCESÀ DE MISSIONS DE CATALUNYA
23 de gener del 2026
Reunió Delegats de Catalunya de Missions
13 d’octubre del 2025
Testimoni Missioner Domund 2025 Bisbat Vic
1-Nom I cognoms , on va néixer
Em dic Joan Font Gumfaus cmf
Vaig néixer a Sant Pere de Torelló, i sóc el segon del
dotze germans, els pares eren el Pere i la Maria. A casa a més d’una mica de pagesia,
teníem un taller de tornaria de fusta, on hi treballaven les meus germans, jo
hi vaig aprendre algunes coses, però vaig anar al seminari i es va acabar el
meu aprenentatge...
2-Com neix la vostre
Vocació.
La meva vocació missionera neix a casa enmig de la
família que vivia força intensament la fe i la pràctica cristiana-religiosa,
amb la participació setmanal a l’Eucaristia, i devocions que practicàvem a
casa, el Rosari diari, el mes de Maria, la visita al Santíssim i que els pares
ens anaven inculcant.
Ja de petit sempre vaig sentir una inclinació a ser
capellà, missioner, no tenia pas cap altre ideal. De tal manera que els pares
m’acompanyaren, ja amb 10 anys, al Santuari de la Gleva, allí amb una colleta
de nens, es va anar desvetllant en mi aquest desig.
Però recordo sempre que a casa va ser el bressol de la
meva vocació.
3-Com van ser els seus
anys de missionera i on ?
Ja amb 17 anys vaig iniciar
el noviciat amb els Claretians a Vic professant com a Missioner Claretià un any després, 1960. Els
primers anys var ser a Solsona i Cervera on hi teníem els seminaristes,
filosofia i primers anys d’estudis primaris respectivament. Jo però estava al
servei de l’alimentació de tota la colla. Així vaig passar una colla d’anys,
fins que portat pels meus anhels missioners vaig iniciar una etapa de treball
pastoral juvenil vocacional a Catalunya a petició dels meus superiors. Va ser
quan vam iniciar el centre juvenils del casal Claret a Vic, acompanyament dels
grups d’Hora 3 i creació de nous.
Durant aquesta anys vaig fer
una curta experiència missionera al Camerun que va ser l’inici d’un treball més
llarg a la selva Amazònica al Brasil.
Allí la meva tasca va ser el
treball d’iniciació i acompanyament dels joves seminaristes diocesans, pastoral
juvenil i un centre que vam crear per a nens i joves que afavorís els eu
desenvolupament humà, intel·lectual i d’aprenentatge d’un ofici apartant-los de
drogues, delinqüència, i prostitució. Aquest centre dit “DESPERTAR” encara avui,
trenta anys després, continua oferint els seus serveis.
Va ser allí que el Sr. Bisbe em va demanar si volia ordenar-me de Sacerdot,
després d’un discerniment i compartir-ho amb la comunitat ho vaig acceptar.
Tornat a Catalunya, la meva tasca ha estat de
treball pastoral en parròquies i col·legis. A Valls a més del treball pastoral
vam treballar a nivell social per a acollir immigrants i pobres de la població
a través d’un menjador social que en diem LA TAULADA que encara avui continua
oferint els seus serveis diversos
4-Com veu la Missió avui i què
significa per un Missioner la jornada
del Domund.
La Missió avui no és pas
gens fàcil, estem immersos enmig del Sínode que ens demana la participació de
tots. Crec que les comunitats cristianes, veig que la majoria força adormides,
necessiten un desvetllament, fer un esforç col·lectiu de tots i entre tots
d’escoltar com l’Esperit ens demana d’estar atents als nous signes que ens
acompanyen.
Hem de viure engrescats i
engrescadors, ser arriscats i agosarats, ser acollidors i alhora dialogant amb
la societat. Saber veure què estem oferint com a comunitat i amb quin
llenguatge ho estem fent i que caldrà renovar-lo.
DIADA DEL “DOMUND” 2025 – MISSIONERS D’ESPERANÇA ENTRE ELS POBLES
En arribar a aquest dia, com cada any, se’ns recorda la nostra missió com a cristians. A les nostres oïdes i al nostre cor, avui hi ressonen les paraules del Papa Francesc, que enguany, amb el lema que va escollir, ens diu personalment: SIGUES MISSIONER D’ESPERANÇA ENTRE ELS POBLES.
Sentir-se missioner
és sentir-se enviat per anar per tot el món a portar la Bona Nova de l’Amor de
Déu, envers tota la Humanitat.
El temps que ens toca viure és de molta dificultat: forta crisi econòmica, refredament religiós, pèrdua de valors, consumisme exagerat, fam, guerres i enfrontaments a tots nivells... I tot això pot fer-nos sentir angoixats i amb pocs ànims, però Jesús ens surt al pas i ens diu: “No tingueu por!!” (Mt 14, 27). PER AIXÒ ÉS TAN IMPORTANT SER PORTADORS D’ESPERANÇA.
Tot pot canviar. Tot pot millorar... Jesús ens crida a ser missioners. Confia en nosaltres, perquè ens estima i hi creu. Les seves paraules de: “Jo estaré amb vosaltres dia rere dia, fins a la fi dels temps” (Mt 28, 20), són la gran força de la nostra esperança per fer el camí.
Jesús es va sentir
sempre com a enviat del Pare i va testimoniar amb la seva vida la Bona Nova
salvadora per a tota la Humanitat. La Paraula de Jesús, el seu Evangeli, per
ser humana i divina, no resta reclosa en el temps, és oberta. Per tant, té
vigència actual, fins a la fi del món.
Avui recordem,
especialment, els missioners i missioneres escampats arreu de la terra. Un dia
van sentir la crida del Senyor. Van deixar-ho tot per anar a països llunyans, a
portar la Bona Nova que Jesús ens va anunciar, de part del Pare.
La tasca dels
missioners i missioneres no és fàcil. Molts i moltes són perseguits en el seu
treball de proclamar l’Evangeli i en la defensa dels Drets Humans.
Que siguem generosos
en la nostra almoina. És molt el que es necessita i molta la feina a fer, i que
no hi manqui tampoc la nostra pregària.
No ens defraudem a
nosaltres mateixos i responguem -com cal- a la crida de ser MISSIONERS
D’ESPERANÇA ENTRE ELS POBLES. Això és estimar de debò, des del fons del cor, i
això és fer present Jesús al món.
Delegacions de Missions de Catalunya




































